El Punt ha perdut un bon professional

Aquesta tarda d'un dimecres ben calorós del mes de juliol ens ha sobtat una notícia, la pèrdua d'un popular periodista d'aquest diari, El Punt, i alhora de l'Avui, en Miquel Pairolí. Amb la tristor del seu traspàs –a una edat encara prou jove– la redacció dels dos esmentats periòdics avui [ahir] està de dol. A la vegada, molts dels lectors que llegíem els seus interessants articles, d'una gran qualitat literària, que movien a la reflexió, i alhora, fins i tot, a la finesa d'un mesurat sentit crític, hem perdut un bon referent. Un bon mestre per aquells que tenim l'afecció d'escriure.

Va durar un temps que els seus articles eren gairebé diaris, però més cap aquí s'havien anat espaiant, i darrerament deixaren de sortir. Els trobàvem a faltar, no sabíem el motiu de la no-publicació, perquè ignoràvem que estigués afectat per l'agressivitat d'aquest mal, que cada cop ataca més gent, a uns amb més virulència que a d'altres, i lamentablement el de l'amic Pairolí devia ésser dels primers.

A part dels articles, també era un bon escriptor d'altres gèneres literaris. El qui això escriu va gaudir amb la lectura de la seva novel·la Cera, que a aquelles gironines i gironins que ja no som joves, ens transportà a la Girona d'uns temps pretèrits, en els quals encara hi surava un ambient un xic gris, i que ens portà un munt de records. També hem llegit un altre llibre, segons sembla un dels darrers, Octubre, que és una mena d'enfilall d'observacions i vivències, per ell viscudes, descrites d'una manera natural i entenedora, en aquell seu estil tan peculiar i agradable; com si fossin una mena de Pàgines Viscudes.

Bé, què hi farem, aquesta és la gran feblesa dels humans, en aquest món tan sols hi som de passada. Tot i no conèixer-lo personalment, sinó tan sols per la seva obra, lamentem la seva pèrdua, i li desitgem un bon cel.