Òmnium crida a la rebel·lió fiscal si no hi ha concert
L'entitat proposa com a mesura de pressió crear una caixa amb els impostos que no es liquidaria fins que no es resolgués el greuge de l'Estat
També vol una consulta sobiranista oficial
Clar i català. Si no hi ha pacte fiscal o concert econòmic en quatre anys, insubmissió contra l'Estat. Òmnium Cultural, coincidint amb el seu cinquantè aniversari, considera que s'ha arribat a tal límit d'ofec per part del govern espanyol, que s'ha de fer un pas endavant en matèria econòmica. La proposta ja està mínimament vertebrada i ahir va anunciar-la la presidenta de l'associació, Muriel Casals, durant l'acte que es va celebrar per commemorar l'efemèride. Com a mesura de pressió, es proposaria articular una caixa comuna, un compte públic, on es consignarien els impostos dels catalans i que no es liquidaria fins que no se solucionés aquest greuge. Una iniciativa que va ser rebuda amb entusiasme per les prop de 2.000 persones que van omplir l'Auditori de Barcelona. Una “objecció fiscal” que es converteix en tot un baló d'oxigen per a l'executiu d'Artur Mas, que s'ha marcat aquesta fita com la primera parada de la seva transició nacional a través del dret a decidir. Òmnium va anomenar-la “independència fiscal”, o el que és el mateix, recaptar i administrar els impostos. “La relació econòmica amb Espanya ens esgota”, va sentenciar Casals, en un discurs en què va marcar els eixos polítics que dibuixarà l'entitat, just un any després de la massiva manifestació del 10 de juliol.
El vessant fiscal és una de les tres potes sobre les quals es va sustentar l'argumentari d'Òmnium. Una altra va ser la del dret a decidir, el leitmotiv que va impregnar el 10-J. Ara, segons les seves tesis, s'ha de fer una clau de volta més a la sobirania nacional, i després de comprovar l'efervescència de les consultes sobiranistes, que van començar a Arenys de Munt l'any 2009, és l'hora de consolidar aquell moviment. És l'hora de celebrar un referèndum oficial vinculant. Casals es va comprometre a treballar perquè els polítics acceptin el dret a l'autodeterminació, i també a conscienciar la societat perquè pugui guanyar el sí d'una manera “majoritària” i “decisiva”. En definitiva, traçar el camí que la majoria de manifestants van exigir l'any passat pels carrers de Barcelona, la independència, una reivindicació que també va ressonar amb força al final de l'acte d'ahir. En aquest cas, però, a diferència del pacte fiscal, no es van fixar terminis i es va parlar d'un “temps raonable”.
Finalment, la tercera línia que tanca el triangle polític que va fer públic Òmnium és la “independència cultural” i, sobretot, la defensa aferrissada de l'ús del català. Ni un pas enrere en la immersió lingüística a les escoles ni tampoc en l'aprenentatge de la llengua entre els immigrats. “Una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada”, va declarar Casals. Una de les gènesis de l'entitat, que en les últimes dècades ha lluitat “tenaçment” per mantenir viva la llengua, sobretot durant la fosca etapa de la dictadura franquista.
La celebració, que va reunir la principal classe política del país, també va servir per homenatjar els cinc fundadors d'Òmnium Cultural.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va excusar la seva absència.
La societat ha d'arrossegar els polítics
Muriel Casals defensava dissabte en una entrevista en aquest diari que la superlativa marxa del 10 de juliol, que va reunir un milió i mig de persones, va suposar un abans i un després tant per al país com per als polítics i Òmnium mateix. I va tornar a reivindicar el gran èxit de la convocatòria per protestar contra la sentència de l'Estatut i que va acabar convertint-se en una proclama a favor de la independència.
Casals va recordar que la ciutadania viu una segona transició després del franquisme, i que ara cada cop aposta més pel dret a decidir, per tenir protagonisme en les decisions que l'afecten. És per aquest motiu que va destacar que “les institucions reclamen ajuda i, fins i tot, lideratges de la societat civil”. Òmnium es va oferir a encapçalar part d'aquestes reclamacions i també a estar amatents davant de qualsevol fugida endavant dels polítics.
Aquest efecte 10-J, doncs, va ser ben present a l'Auditori, i un dels moments més aplaudits pel públic va ser quan un grup de nens i nenes va tornar a desplegar la pancarta que havia encapçalat aquella marxa, amb el lema “Nosaltres decidim. Som una nació”. Una pancarta que va ocupar tot l'escenari i que, actualment, està dipositada al Museu d'Història de Catalunya.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 12-07-2011, Pàgina 12
- El Punt. Barcelona 12-07-2011, Pàgina 12
- El Punt. Camp de Tarragona 12-07-2011, Pàgina 12
- El Punt. Comarques Gironines 12-07-2011, Pàgina 14
- El Punt. Penedès 12-07-2011, Pàgina 12
- El Punt. Maresme 12-07-2011, Pàgina 12
- El Punt. Vallès Occidental 12-07-2011, Pàgina 12
- Avui 12-07-2011, Pàgina 6