Ritme i arquitectura

Gaudí i Cole Porter són dos genis del seu temps. Dos creadors de la modernitat que han marcat època amb el seu talent i que han esdevingut referent de les seves respectives cultures. Dos arquitectes –el català composava edificis i el nord-americà construïa cançons–, que la nit passada van confluir en una trobada sota els estels propiciada pels músics Clara Luna i Xavi Maureta. Ella cantant i ell bateria formen una de les parelles millor avingudes del jazz que es manufactura al país. Junts, amb la complicitat del pianista canari José Alberto Medina i el contrabaixista experimentat Rai Ferrer, han elaborat un disc –Coleing Porter–, on fan una relectura d'una selecció de clàssics de l'obra de Cole Porter. Una proposta que gira pel territori des del passat febrer –amb molt bona resposta de públic i crítica– i que la nit del divendres va tornar a Barcelona per coronar l'última de les nits màgiques de jazz programades aquest estiu al terrat de La Pedrera.

Tant la informalitat de l'auditori –un laberint d'escales, miradors i voltes impossible– com la disposició d'un públic amb la copa de cava a la mà –alguns amb vestit de nit i altres amb samarreta i bermudes de platja–, podia fer-nos pensar que ens trobàvem en una d'aquelles festes privades en què a Porter li encantava veure reunida la bohèmia i la gent exquisida després de les seves estrenes. Un entorn ideal per deixar volar les cançons d'un artista urbà enamorat de la nit i dels seus misteris (Night & Day). Amb la sensació de tenir Barcelona als peus, la Sagrada Família a un costat, el Tibidabo a l'horitzó i la llum dels vaixells del port indicant-nos el camí del mar, títols com In the Still of The Night o Every Time We Say Goodbye es feien gairebé tangibles. Envoltats de xemeneies en forma d'argonautes tuaregs, torres de corbes serpentejades i suflés sòlids de trencadís, el ritme de la música encaixava a la perfecció amb la sinuositat de l'arquitectura. Potser per això dels temes més romàntics –All of you, So in love– el que millor va escaure va ser Easy to love, que Porter va escriure per al seu amant arquitecte Ed Tauch. Amb l'emoció dins la pell la vetllada no podia cloure d'una altra manera que en mans del clàssic I've got you under my skin.