Quin un, en Cuní

Quan Mònica Terribas va presentar la nova programació de TV3 li van preguntar si patia pel les audiències dels matins, ara que en Josep Cuní se n'havia anat a la privada competència. Com deien els dirigents del PSUC, aquesta no és la pregunta. La pregunta és si patia per l'audiència del Telenotícies del vespre, líder de la cadena, ja que en Cuní s'ha anat a situar en el seu horari. Pels matins no cal patir. L'Oltra i la Melero estan molt al seu lloc i se'n sortiran. Però el Telenotícies del vespre que condensa el món i el Barça en trenta minuts haurà de prendre precaucions davant el Cuní que tot ho dilata i que el primer dia ja va aixecar no sé quantes notícies que l'endemà els diaris, les ràdios i la mateixa TV3 van haver de citar. A la Terribas no li van fer la pregunta, però segur que la tenia al cap. Quina una, la Terribas. Quina una, la Terribas, i quin un, en Cuní.

El plat fort del programa d'en Cuní és, com sempre, la tertúlia. El primer dia l'observava. Tertulians masculins fets i refets, patriarcals, notarials, curials, professorals, apersonats, de veu tronant. Poca concessió a la joventut, perquè en Cuní sap que la llibertat de dir el que penses la donen els anys. Els experiments juvenils, que els facin els altres. En aquest país hi ha pocs joves que puguin seguir una tertúlia de molts fronts i preguntar i repreguntar als convidats i al mateix Cuní. Penso en Tian Riba i Toni Aira.

Poca concessió, també, a la quota femenina. En això en Cuní està tranquil·líssim perquè ja té en una secció del programa la Pilar Rahola, que és la nostra Ximena del Cid, la nostra Violant d'Hongria, la nostra Joana d'Arc, la nostra Agustina Saragossa, i que suma més dones que homes acumula la taula de tertulians.

Als matins, el Cuní feia evolucionar el programa del frenesí del principi a la tranquil·litat del final. Ara, en l'horari contrari, ho fa simètricament a l'inrevés. El frenesí, la notícia, la sorpresa, l'hale hop, al final, sempre amb l'ull i el peu posats al Telenotícies. El noi de la peixateria de Tiana que se n'havia anat tan amicalment de TV3 és un peix, què dic un peix, un tauró, que es porta l'oli.