Gaspatxo, ‘gazpacho' i ‘gaspacho'

Un escenari amplíssim obert a la claror del cel i a la verdor de la natura, com el de la Diada Nacional de Catalunya és obert al cor i a la ment de tots els ciutadans i al món. “I am a catalan”, va dir el músic i català universal Pau Casals davant l'ONU. I que Catalunya era una de les nacions més antigues del món, mil anys enrere ja s'hi parlava de pau.

Amb mitjans allunyats de qualsevol confrontació. La música, el cant, la dansa, la poesia, la lectura de grans escriptors catalans, en va ser mostra. Tres estrellats cuiners hi van dir la seva. Jaume Subirós (Motel Empordà), Carme Ruscalleda (Sant Pau) i Joan Roca (El Celler de Can Roca). En Subirós va traspassar fronteres i va fer esment, també en llengua cervantina, del gaspatxo –gazpacho en castellà i gaspacho en portuguès– tradicional del sud d'Espanya i Portugal.

El nostre camí és el de la concòrdia, el treball, l'autonomia plena, la democràcia i la llibertat. I ho fem ja des de l'escola, on totes les nenes i els nens aprenen a parlar, llegir, escriure i jugar en català i castellà. Acaben els seus estudis dominant les dues llengües. Aprenen a compartir i a estimar-se sigui quina sigui la seva condició social i el color de la seva pell. Un general i dictador espanyol deia que “había que bombardear Barcelona cada 50 años”. A la nació catalana ens hem estimat més acollir la dignitat de la família i de la persona humana. Als nouvinguts procedents de diverses terres del món que, n'estem convençuts, ajuden i ajudaran encara més al progrés de la nostra estimada nació. Tots en serem beneficiaris. Molts d'ells parlen català i això ens omple d'orgull, al mateix temps que demanen treball per a tothom.