La Sagrada Família fa el cim
La Sagrada Família acabarà l'any amb prop de 3,2 milions de visitants, una xifra històrica que deixa en minúcia els 2,3 milions que va rebre l'any passat i en ridículs els poc més de 600.000 que va rebre l'any dels Jocs Olímpics. Només és una previsió, però “molt realista”, diuen els responsables del temple. L'efecte Benet XVI ha consolidat la joia més espectacular de Gaudí com el monument amb més afluència de turistes de l'Estat espanyol. Des que el papa va consagrar el temple, el 7 de novembre, les taquilles de la Sagrada Família treuen fum cada dia, i en conseqüència, el nivell d'ingressos per finançar les obres de construcció s'ha disparat fins arribar als 31,3
milions d'euros, també gràcies a l'increment del nombre de donacions, en un insòlit 90%, via per
la qual s'han acumulat
mig milió d'euros.
El president delegat de la Junta Constructora de la Basílica de la Sagrada Família, Joan Rigol, va fer lluir ahir aquestes xifres tan radiants, impensables fa una dècada. En realitat, Rigol ho va fer ja com a expresident: just després de la visita de Benet XVI, va presentar la dimissió al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, qui, tot i acceptar-la-hi, li va demanar que seguís ocupant el càrrec fins a final d'aquest mes de setembre. Rigol diu que plega perquè ha tancat una etapa; al llarg dels set anys que ha liderat el projecte, ha assolit els objectius que s'havia marcat, especialment un de clau, que ha estat erigir un equip sòlid de professionals per tenir sota control la complexa gestió d'aquest monument.
Números i persones
Els responsables de la Sagrada Família –eufòrics, no cal dir-ho– no estan del tot segurs que l'efecte
Benet XVI centellejarà igual l'any que ve. La crisi podria tornar a fer de les seves. I és que en tenen
experiència. Els 2,8 milions de turistes que el temple va atreure el 2007 van agafar un camí amb pendent de baixada el 2008 (2,7 milions), que
es va radicalitzar el 2009
i el 2010 (2,3, tot i que l'any passat, després de
la visita del papa, va començar la remuntada).
És clar que darrere dels números hi ha persones, i les seves procedències construeixen un bon retrat dels més incondicionals a l'obra gaudiniana. Els italians són els adeptes número u, ja que representen gairebé el 14% dels visitants. Els segueixen els francesos (12,2%), els britànics (9,3) i els nord-americans, canadencs inclosos (9,3). Espanyols (7,2%), japonesos (7%) i catalans (4%) completen el rànquing.
Una visita en pau
Créixer en visitants encoratja el procés de construcció del temple, però també li manlleva part
del seu sentit. La qualitat de la visita no és, reconeixen els responsables del temple, la més idònia. “Hi ha massa soroll”, lamenta Rigol. Massa soroll, massa empentes... i poca espiritualitat. Convertir la Sagrada Família en un espai de silenci i de recolliment sembla un impossible
enmig de tanta grua i
operari, guies de grups de turistes desafiant-se els uns als altres a veure
qui aixeca més la veu i
llargues cues de gent que esperen minuts eterns
tot fent cridòria.
Dues mesures immediates per trencar aquesta mala dinàmica. Una, reduir l'impacte acústic de l'obra traslladant alguns dels elements constructius més sorollosos fora del temple, inclús fora
de Barcelona. Dues, pacificar l'entorn, sobretot el dels veïns, amb la promoció de la venda d'entrades on line per evitar les
aglomeracions, sobretot les del migdia. La idea
és poder escalonar les
visites en diferents hores del dia (a les sis de la tarda, per exemple, hi ha una buidor incomprensible). “L'ideal seria vendre un 90% de les entrades per
internet i la resta a taquilla”, explica el director general, Xavier Miralles.
Maleït incendi
L'incendi que va provocar un visitant amb un encenedor, l'abril, a la sagristia de la cripta s'ha traduït en un reforç de les mesures de seguretat. Arran de l'incident, “més greu del que en un primer moment ens vam pensar”, va revelar ahir Rigol, hi ha un vigilant que revisa les bosses de la gent que fa cua per entrar. A més, s'ha contractat més personal de seguretat que controla el recorregut. En un futur, s'hi afegiran més mesures, però “sense arribar a un estat militar esquizofrènic”.
