El GPS europeu escalfa motors
El sistema europeu de posicionament global Galileo escalfa motors. Després d'un procés de preparació llarg i ple d'entrebancs polítics i econòmics, el proper 20 d'octubre haurien de sortir a l'espai els dos primers satèl·lits operatius d'aquest sistema que vol acabar amb el monopoli del conegut GPS nord-americà. Si no hi ha canvis en el calendari, l'any vinent es llançaran dos satèl·lits més i el 2014 s'haurà completat la xarxa Galileo, formada per 30 satèl·lits (27 operatius i 3 de reserves) i que permetrà iniciar els serveis de posicionament amb una precisió sensiblement superior al GPS actual –a més d'evitar els problemes de dependència militar del sistema nord-americà.
Tot i que el Galileo europeu encara no té data exacta per estar plenament en servei –possiblement serà l'any 2018–, el llançament dels seus dos primers satèl·lits obre l'esperança que aquest projecte, que havia d'entrar en funcionament el 2008 i que va estar a punt de fer fallida en diverses ocasions, finalment es faci realitat.
Un dels cervells del projecte Galileo és el català Francesc Xavier Benedicto, enginyer per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona (ETSITB). El 1995, Benedicto va ser nomenat director del projecte Egnos, un sistema de tres satèl·lits que dóna suport al GPS en la millor precisió de localitzacions. Cinc anys més tard, l'enginyer català era nomenat per l'Agència Espacial Europea (ESA) director del projecte de posicionament global Galileo.
Sota la direcció de Benedicto, l'ESA va posar en marxa els dos primers satèl·lits de proves del sistema Galileo, els Giove A i B, que van ser llançats a l'espai els anys 2005 i 2008 respectivament com a prova de les òrbites i alguns dels sistemes que es faran servir en els satèl·lits definitius. Superada amb èxit aquesta prova i després d'haver aparcat –si més no de moment–, la resta de problemes econòmics i polítics, els dos primers satèl·lits operatius del Galileo seran llançats a l'espai el 20 d'octubre a bord d'un coet Soiuz. Aquesta serà la primera operació d'una nau de fabricació russa des de la base de l'ESA a Kourou (Guaiana Francesa). Els dos primers satèl·lits Galileo i els dos que es llançaran l'any vinent han estat desenvolupats per un consorci dirigit per EADS Astrium Alemanya i estan dotats dels millors rellotges atòmics fets servir fins ara en sistemes de navegació –amb un marge d'error d'un segon cada tres milions d'anys– i un potent transmissor que permetrà rebre el senyal amb més fiabilitat, més garantia en les zones pròximes als pols i amb una precisió –de l'ordre de metres–, sense precedents en els sistemes de posicionament d'ús públic.
Els experts consideren que Galileo tindrà una garantia de servei extremadament alta i serà especialment adequat per a aplicacions que requereixin nivells de seguretat especial, com l'aviació, la circulació de trens o el trànsit.
El desenvolupament del sistema Galileo ha estat ple d'entrebancs. Durant anys, els problemes més evidents van ser econòmics. En un principi, el projecte tenia un pressupost que no superava els 1.800 milions d'euros, però els càlculs més recents indiquen que finalment se superaran els 5.000 milions. Tot i que els beneficis del projecte poden superar el cost de les inversions, la crisi econòmica i financera ha fet trontollar el projecte durant molts mesos.
D'altra banda, les comunicacions donades a conèixer durant els últims dos anys per Wikileaks han deixat en evidència els enemics interns i externs del sistema Galileo. En una de les comunicacions difoses, de l'any 2001, Paul Wolfowitz, en aquella època secretari de defensa del govern de George Bush, alertava que el sistema Galileo seria una amenaça per al sistema GPS nord-americà –controlat per l'exèrcit– i per a les forces de l'OTAN.
En un revelació més recent, Wikileaks mostrava la transcripció d'una conversa entre Berry Smutny, director general de l'empresa alemanya de satèl·lits OHB System AG, i representants de l'ambaixada dels Estats Units a Berlín, en què Smutny afirmava que el projecte Galileo era “una idea estúpida” i un malbaratament de diners. OHB System AG, fabricant de 14 dels satèl·lits Galileo, va fer fora Smutny poc després de la revelació de Wikileaks.