Javi Salamero: «Amb Agné hem tingut un problema de comunicació»

–La temporada es pot considerar un èxit?

–«Sí. Quan vam dissenyar aquesta plantilla, l'objectiu prioritari era la permanència. Al final de la primera volta ja ho teníem molt ben encaminat i ara tenim clar que amb la salvació consolidem un projecte. Mantenir-nos a segona A no només és un èxit, sinó una satisfacció per a tots.»

–Però hi ha hagut un relleu a la banqueta a cinc jornades del final...

–«Un canvi d'entrenador és un petit fracàs. Entens que en alguna cosa t'has equivocat. L'entrenador, el director esportiu... Tots. Jo com a responsable de l'àrea, perquè quan fitxes un entrenador és perquè es mantingui i perduri en el temps. Hem de ser autocrítics i pensar que alguna cosa no estàvem fent bé, i intentar aprendre de les errades.»

–Quines errades?

–«Personalment, crec que hem tingut un problema de comunicació important amb Raül Agné. No pas per ell. És una persona molt seriosa i professional, i tant ell com nosaltres hauríem d'haver treballat conjuntament. Si en alguna cosa no ens havíem d'entendre no podia ser que fos per una manca de comunicació.»

–La seva relació amb Agné ha estat més professional que personal?

–«Amb Agné ja hi vaig coincidit a Figueres. Ja ens coneixíem professionalment. La meva relació amb ell és molt correcta i fins i tot bona. És evident que no tenim confiança personal ni vincle afectiu, però he treballat molt a gust amb ell. En cap moment Raül ha posat pals a les rodes en la meva feina ni crec que jo en la seva. El seu èxit és també el meu. En aquests dos anys he intentat en tot moment que l'entrenador tingués al seu abast tot el que demanava i les facilitats perquè desenvolupés la seva tasca. I jo he treballat amb l'ànim d'ajudar-lo en tot el que ha calgut. Sí que és veritat que el Raül que jo he conegut i el Raül de les últimes jornades ha estat un xic diferent. En els últims partits no l'han ajudat els resultats. I potser s'ha capficat massa per la situació. Ell també ha pres algunes decisions que no l'han ajudat.»

–Quina part de culpa té vostè en la seva destitució? Va intentar que la directiva no el fes fora?

–«Després de Sevilla, Raül va estar molt qüestionat. I tant Micki Albert com jo vam intentar ajudar-lo i ser més propers. Li vam donar un marge de confiança perquè ell reconduís la situació i li vam fer saber que estava qüestionat i que ho havia d'entendre després d'alguna derrota important i el fet de tenir l'equip en caiguda lliure. Confiàvem plenament reconduir la situació a Elx i de fet vam estar a punt de fer-ho perquè vam jugar per guanyar i ells van donar moltes facilitats. És una llàstima, però Elx va ser la condemna.»

–És la segona vegada que ha hagut de baixar a la banqueta. Li agrada fer-ho?

–«No. En absolut. I menys quan hi ha hagut una destitució pel mig. Simplement crec que com a director esportiu estic a disposició de l'entitat i del seu president. I un cop presa la decisió, tampoc no vull que vingui cap entrenador de fora a fer absolutament res. No hi crec.»

–Com s'ho va fer per formar un equip tècnic en 24 hores?

–«Primer tenia la garantia que em dóna la confiança i l'amistat amb Miquel Olmo. Sabia que ell no em fallaria i que en 10 minuts tindria un sí per resposta. Després, la intuïció amb el talent. Jo a Gorka Etxeberria no el coneixia de res, però vaig tenir unes converses amb ell i va ser una grata sorpresa. I a causa dels canvis a la porteria i les especulacions amb Ponzo, vaig voler una persona del perfil de Toni Jiménez que dinamitzés i assumís la responsabilitat d'una parcel·la que jo no domino i contagiés el seu positivisme i tarannà al vestidor.»

–Han deixat descobert Raül Agné, tornant Rafa Ponzo a l'onze?

–«No. Crec que Raül tampoc s'ha manifestat obertament ni públicament dels dubtes que podia generar aquella situació. Agné va prendre una decisió en funció dels seus criteris i em sembla molt bé. Nosaltres vam decidir atacar primer en la decisió esportiva, pensant sempre en el rendiment del col·lectiu. Toni va decidir un canvi de porter i ho vam fer conscients del que podia representar i convençuts que aniria molt bé. A fora s'ha dubtat d'un professional sense que ningú pugui demostrar res.»

–Quin percentatge de culpa tenen Agné i el cos tècnic actual en la permanència?

–«És molt difícil quantificar això, però gran part de la permanència és gràcies a Raül. No li podem atribuir cap culpa, sinó els mèrits. Nosaltres hem aportat el granet de sorra quan s'ha necessitat. I a més, molt contents de poder-ho fer. No hi ha medalles a posar ni a treure. Ni el mateix Raül ho vol. És un objectiu comú que s'ha aconseguit i punt.»

El futur immediat

–Sempre ha parlat de la qualitat de la plantilla. Ho ha fet perquè n'estava convençut?

–«Absolutament. Jo crec que una plantilla que ara mateix té 48 punts no és fruit de la casualitat. O els 31 del final de la primera volta. Això demostra, objectivament parlant, que és una plantilla prou qualificada per competir a segona divisió. I estic segur que el tècnic ho sabia quan alguna vegada havia estat més crític amb la plantilla. Quan vam entrar i vam veure que hi havia una falta d'autoestima important després de les cinc derrotes vam intentar reforçar el missatge que les coses no es fan per casualitat, sinó perquè hi ha nivell. I els jugadors han respost força bé.»

–Això vol dir que no s'haurà de canviar gaire l'equip?

–«Jo crec que sí que s'haurà de canviar, però no gaire. Tenim molt bons complements, hem de confiar en la mateixa política esportiva, mantenir el bloc que ens ha portat aquí i ensopegar amb una sèrie de fitxatges que donin un plus de qualitat que fins ara no teníem. Un exemple és Gerard. Hem d'aconseguir que, en els fitxatges, ens equivoquem com menys millor.»

–Quants casos com el de Santi Asensio vaticina? Hi ha molts jugadors que tenen dos anys de contracte i li quedaria poc marge de maniobra.

–«Aviat en parlarem, però crec que els casos que poden quedar penjant d'un fil són de fàcil resolució. Tenim la sort que hi ha gent amb ganes de competir, de guanyar i de jugar. Dubto molt que es repeteixi un cas com el de Santi Asensio, que esportivament tenia totes les fites aconseguides i prioritzava més paràmetres de vida quotidiana. Ara hi haurà jugadors que, si hem de plantejar una rescissió, tindran una sortida. Pel seu nivell, i perquè tindran la voluntat de continuar jugant.»

–N'hi haurà gaires?

–«No. Crec que seran dos o tres casos.»

–Han rendit els fitxatges d'aquesta temporada?

–«No es pot generalitzar. Estem contents amb el rendiment col·lectiu i global de la plantilla. Els fitxatges hi han ajudat, sobretot els d'hivern.»

–A l'hora de fitxar, com pot lluitar el Girona contra equips amb més pressupost?

–«Hi ha dues maneres de fer, amb diners i sense. Ens hem de plantejar quina ha de ser la nostra política de fitxatges. A dia d'avui, no ho sabem, però potser hem de prioritzar tenir bons complements i invertir en jugadors per a posicions determinades. Aquest any, havíem fet taula rasa amb uns mínims i uns màxims. I sense diners, hem de ser capaços de tenir la paciència justa per fitxar a final de mercat. Sempre surten coses interessants i és el moment que els més humils tenim les possibilitats de fitxar.»

–Demanaran cessions?

–«Sí. De fet, ja n'hem demanat diverses. Volem ser un equip objecte de cessions. Aquest any no ho hem explotat, sobretot d'equips filials, i ho volem fer.»

–Ha tingut ofertes per marxar?

–«No, cap ni una.»

–Acaba de renovar. Es veia fora, mesos enrere?

–«Durant aquests quatre anys, he tingut moments i sensacions de tot tipus. Ara em trobo en un moment de gran confiança i seguretat, però l'hivern no ha estat fàcil. L'ansietat competitiva i el nivell d'exigència ens ha minat a tots força, i setmanes enrere reconec que em veia més a fora que a dins.»

–Es podria penjar moltes medalles?

–«No és el meu estil, penjar-me medalles. Si algú se n'ha de penjar són els futbolistes. La virtut que he pogut tenir és encertar amb un grup humà extraordinari i un grup de jugadors compromesos al màxim. Aquesta és la meva satisfacció».–Salamero ha deixat aquesta setmana la banqueta per tornar al despatx i començar a dissenyar el Girona de la temporada 2008/09. És tard per planificar, el juny?–«No, jo fa quatre anys que ho faig així. I tampoc hi ha grans moviments de mercat. Ni s'han acabat les promocions ni la lliga regular, i el que pugui caure de primera és aviat. Ara és prioritari definir el perfil d'entrenador que volem.»–El tenen definit, el perfil de tècnic?–«Volem un entrenador jove, amb ambició esportiva, que respecti el consens i tingui estreta relació amb la secretaria tècnica i la direcció esportiva, que respecti la política esportiva de futbolistes gironins i catalans, que sàpiga delegar i que sigui el director d'un grup de col·laboradors, seguint d'alguna manera el model anglosaxó.»–Amb aquest model, els col·laboradors els portaria el tècnic?–«La nostra idea és muntar una estructura de club al servei del tècnic. Crec que a la llarga, els entrenadors seran una empresa de serveis als clubs. És evident, però, que haurem d'acabar pactant, perquè tot tècnic té els seus homes de confiança. Ara bé, hi ha perfils determinats, com el de preparador físic, el de porters, la disciplina psicològica i l'analista informàtic, que són molt objectius i pels quals podem tenir homes de club.»–El nou tècnic ha de tenir experiència a segona A?–«Volem que tingui una certa experiència i coneixements contrastats, com a mínim a segona B, i conegui el mercat.»–Qui ha de fitxar, l'entrenador o el director esportiu?–«El director esportiu. La situació ideal seria un consens entre l'entrenador, que pren les decisions més a curt termini, i el director esportiu. L'entrenador hi ha de dir la seva i definir els perfils del que vol, i el director esportiu, executar les operacions.»–La temporada passada, qui va fitxar?–«No hi va haver ni un sol fitxatge firmat sense el consentiment de l'entrenador i el director esportiu. Raül Agné ens va ajudar moltíssim i va aconsellar pràcticament tots els fitxatges, que jo vaig executar. Això ens va anar molt bé i és d'agrair-li.»

ENTREVISTA A JAVI SALAMERO.