Trias manté la Guàrdia ‘Suburbana'
continuïtat · Ajuntament i govern mantindran el desplegament policial conjunt al metro, però no concreten amb quina intensitat èxit · El dispositiu ha permès reduir d'un 25% els furts durant l'estiu
La Guàrdia Urbana continuarà sent també suburbana. Els bons resultats del dispositiu conjunt d'agents municipals i mossos d'esquadra al metro de Barcelona, estrenat el 22 de juliol, i que s'ha saldat amb una reducció del 25% de faltes i delictes, han propiciat la decisió de mantenir la fórmula. Una altra cosa és si el patrullatge es continuarà duent a terme amb la mateixa intensitat que fins ara, un aspecte que ahir ningú no va precisar a la roda de premsa conjunta que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias i el conseller d'Interior, Felip Puig, van fer a l'ajuntament per fer balanç del dispositiu.
Trias i Puig van comparèixer flanquejats pel cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, i el cap de la regió policial metropolitana de Barcelona, Joan Carles Molinero, i després de desgranar els resultats de l'anomenada Operació Xarxa, que va acabar al setembre, van anunciar-ne la continuïtat, però es van negar a precisar si es mantindrà la ràtio d'aquest estiu, en què els dos cossos han destinat 5.293 patrulles (3.405 mossos i 1.888 urbans) que han dut a terme 14.534 hores de vigilància (8.550 la policia i 5.984 els municipals).
El metro, un carrer més
Puig va insistir que el model es mantindrà amb “la mateixa pressió” i “el mateix nivell de treball i de presència” al metro, però amb “una periodicitat i planificació diferents”, i “adaptat a les circumstàncies”. Perquè les rutines dels usuaris no són les mateixes a l'estiu que durant el curs escolar, ni entre setmana que un festiu, va argumentar el conseller, que va apuntar que en alguns casos, com ara durant la celebració d'algun congrés, podria haver-hi fins i tot més agents que a l'estiu. El plantejament, segons va confirmar Vázquez, ha de ser que a partir d'ara “el metro és un carrer més” pel qual es patrulla. Si això es tradueix en el fet que a l'octubre hi hagi més o menys vigilància, o els mateixos agents al transport suburbà que el mes passat, és una pregunta que no va tenir resposta. El motiu per denegar-la? No es poden desvetllar dispositius policials i donar pistes als lladres.
Caldrà esperar, doncs, al proper balanç per comparar. De moment, els resultats presentats ahir només oferien dades positives: d'una banda, ha pujat el nombre d'intervencions policials i, de l'altra, han baixat els robatoris. Del 22 de juliol al 30 de setembre, es van registrar al metro 4.743 infraccions penals –el 94% de les quals, furts–. És a dir, un 25% menys que en el mateix període del 2010. El desplegament – amb un èmfasi especial als intercanviadors de Sants, Plaça Espanya, Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i Sagrada Família– s'ha traduït també en 267 detencions (un 18% més que l'altre estiu), 377 imputacions i 12.344 identificacions (més del doble que les 5.661 de les mateixes dates del 2010). Gràcies al dispositiu, els empleats de TMB han detectat un 42% menys de carteristes coneguts que en el mes anterior a l'operació Xarxa. El nombre de troballes d'objectes suposadament abandonats pels carteristes al metro (bosses, carteres, carnets, etc.) ha baixat un 14%.
Factor dissuasiu
L'alcalde va insistir en la importància del factor dissuasiu de la presència policial, i en la seva aposta per la prevenció. Per Trias, la presència d'uniformats, a més de fer baixar el nombre de delictes, pot servir per començar a “trencar la percepció d'inseguretat que apareix a les enquestes”, un intangible que “no es canvia així com així”, però en contra del qual “cal donar senyals clares”.
L'últim factor per completar l'avaluació de la prova pilot era veure si el fet d'accentuar la pressió policial al metro sense haver de recórrer a hores extres –no hi ha diners per pagar-les– traslladaria el problema a altres punts de la ciutat. “Era una pregunta que em feia, però no, no hi hagut un augment de conflictivitat en altres zones; el que hi ha és gent que desapareix, que se'n va”, va dir Trias. De fet, no només a l'estiu, sinó del començament d'any ençà, el nombre de furts “ha baixat significativament a tota la ciutat”, segons Molinero, que no va traduir l'afirmació en dades, perquè s'han de presentar a la junta local de seguretat. Es disposa, en canvi, del balanç del patrullatge conjunt a les festes de Gràcia, Sants i la Mercè, que també tindran continuïtat: les 354 dotacions mixtes van fer 584 actuacions, 25 detencions, i 603 identificacions a persones i 39 a vehicles.
Un centenar d'antecedents
Les 267 detencions efectuades en el marc de l'operació Xarxa, 33 de les quals es van fer in fraganti, es tradueixen en 147 detinguts, perquè hi ha hagut 25 que han estat detinguts més d'un cop. Les estrelles són un home que en els 71 dies del dispositiu policial va ser detingut quatre vegades, i altres quatre persones que van acumular tres arrestos. En l'historial del primer consten 25 antecedents i 300 identificacions. Els altres acumulen un centenar d'antecedents i 1.411 identificacions entre els quatre.
De fet, 88 de les detencions de l'estiu al metro -un 33%- es van fer per requeriments judicials, és a dir, perquè els detinguts tenien pendent una ordre de detenció o una compareixença al jutjat. De tota manera, el percentatge més gran de detinguts -el 39%- ho són per delictes de furt. De fet, són els carteristes el principal repte de la seguretat a la xarxa del suburbà, on el 94% de les infraccions penals són furts, sumades faltes (el 73%) i delictes (el 21%). La diferència entre unes i altres la fixa la quantia del botí: si és igual o inferior a 400 euros, es tracta d'una falta. Si és superior, al carterista se li imputa un delicte.
El dispositiu policial no s'ha limitat, però, als fets penals. Els agents també han vetllat pel compliment de les ordenances municipals: han efectuat 122 intervencions i 111 denúncies per activitats relacionades amb la venda ambulant i 476 denúncies més per altres conceptes.