Apostes per trobar feina: formació i emprenedoria
Els consellers coincideixen que en el Departament de Treball no es crea ocupació però que s'ha de preparar els desocupats per quan l'economia es recuperi
L'autoocupació és una bona sortida pels desocupats competents però aquests es troben les portes del mercat laboral tancades
L'atur és la primera preocupació dels catalans segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. Combatre'l és un dels objectius principals que el govern s'ha marcat, un objectiu difícil: reduir-lo a la meitat en aquesta legislatura. El Punt Avui ha reunit cinc consellers de Treball que ha tingut la Generalitat, i han debatut durant gairebé dues hores les mesures que cal endegar per fer front a aquesta situació tan greu. Quina solució hi ha? N'hi ha moltes però cap de definitiva. Però en una part important de l'èxit s'hi relacionen dues apostes: formació i emprenedoria.
Les coincidències entre Francesc Xavier Mena, Mar Serna, Josep Maria Rañé, Lluís Franco i Ignasi Farreres són més nombroses que les divergències. D'entrada, que ni el Departament de Treball ni el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) creen ni destrueixen llocs de treball. En canvi, sí que tenen eines per ajudar els desocupats perquè millorin les possibilitats de trobar feina –formació, orientació i col·locació–, i en això, la feina del SOC és, amb paraules de Rañé, “manifestament millorable”, paraules compartides pels altres consellers. També coincideixen en el problema que suposa per al mercat laboral i per al país tant d'atur estructural i que, en la darrera reforma laboral, no ha servit.
La conjuntura és clau
En les solucions per a tant d'atur i per a la creació d'ocupació, es traspassa l'àmbit d'una conselleria de Treball –tot i que no tots els consellers han estat només de Treball: algun ho era també d' Indústria i Mena, d'Empresa i Ocupació– i sobretot cal la recuperació de l'economia. Fins que aquesta no es refaci i Catalunya no torni a créixer, no s'hi crearà ocupació neta i sostinguda. En això coincideixen... amb matisos; s'hi nota la ideologia: si bé per als dos consellers del PSC, Serna i Rañé, l'economia és la mare dels ous, per als de CiU, Franco i Ferreres, és urgent que canviï la legislació per posar-ho més fàcil a les empreses: “No podem enganyar-nos a nosaltres mateixos i dir que quan millori l'economia, millorarà l'ocupació”, diu Franco. L'independent Mena és favorable a una altra reforma laboral tot i que admet que “ara mateix l'acomiadament no és el problema”.
Amb el que cal fer els deures és preparar els desocupats perquè ocupin els llocs de feina quan s'acabi la crisi. Com? Se'ls ha de formar. Això comença casant oferta i demanda. Com que la demanda de les empreses és gairebé nul·la, cal avançar l'oferta futura. Per a Mena, “el govern no ha de prescriure els sectors de futur perquè ens equivocaríem”, i va posar l'exemple que mai hauria predit que el Cirque du Soleil o Ikea serien projectes empresarials d'èxit. El que fa el govern són “polítiques transversals, fer que les empreses innovin per tal que les empreses i els treballadors vagin definint els jaciments d'ocupació”. Farreres i Rañé van fer referència a un informe de l'organisme europeu Cedefop, que avança les feines del futur. El conseller socialista va explicar que majoritàriament seran les mateixes feines però adaptades, amb l'ús de noves tecnologies per millorar-ne l'activitat.
Millorar l'ocupabilitat
Tots els desocupats són reciclables? Ho són també els que tenen la ocupabilitat més difícil, sense estudis, i que sempre han treballat en sectors com la construcció en què no es podran reincorporar? Per a alguns, no. Farreres defensa que cal reservar feines poc qualificades per a aquest col·lectiu, amb sous més baixos. Rañé i Serna no hi estan d'acord, però qui més enèrgicament rebat l'afirmació és la secretària d'Ocupació i directora del SOC, Ester Sànchez, que no s'ha volgut perdre el debat dels consellers: “Una persona, encara que sembli desnonada, pot reinventar-se”. Com a exemple, el SOC ha dut a terme un projecte de formació d'una trentena de persones en risc d'exclusió social perquè treballin al comerç.
Hi ha divergències pel paper de la intermediació privada en la col·locació. Per a alguns, la col·laboració pública i privada és imprescindible i, per a d'altres, perillosa. “Hi ha un pudor que no comparteixo, que és que els privats no entrin en la intermediació. L'important és que siguin eficaços”, diu Farreres. Serna alerta del risc que les empreses de col·locació amb ànim de lucre es quedin la gent més ocupable i que els més difícils de reinserir vagin al SOC, el que s'anomena “descremar” el mercat de treball, un risc que cal evitar, com coincideixen Rañé i Mena.
Buscar feina i no trobar-ne no només és un problema de gent de poca ocupabilitat. Molts llicenciats i professionals amb ofici també es troben les portes del mercat de treball tancades. Per a això, hi ha una solució clara: l'autoocupació: “Si hi ha alguna cosa que jo recomanaria, és l'emprenedoria. A qui té les competències, se li ha de donar suport molt intens perquè sigui emprenedor en sectors nous i vetes de mercat que no estan ocupades”, va dir Serna. La resta de consellers coincideixen, i Ferreres proposa rebaixes de cotitzacions per als emprenedors.
“Experiències molt enriquidores”
El Punt Avui ha buscat cinc dels set últims consellers de Treball perquè debatin sobre un aspecte que és la primera preocupació de més del 40% dels catalans. Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa i Ocupació, ha tingut l'oportunitat de debatre amb dos consellers socialistes, Mar Serna (2006-2010) i Josep Maria Rañé (2003-2006), amb un passat sindical, i amb dos de CiU –d'Unió, concretament–, Lluís Franco (1999-2002) I Ignasi Farreres (1988-1999), qui més anys ha ocupat el càrrec. Mena ha agraït la convocatòria, que creu que “és la funció d'un mitjà de comunicació”. “Hem tingut l'oportunitat de compartir experiències tant riques que ens seran de molta utilitat, ens projecten llum als qui tenim la tasca de tirar endavant les polítiques d'ocupació i de formació”.
