El gasoil encén els pagesos
En trenta anys el preu del carburant s'ha arribat a triplicar i el sector ha reclamat per activa i per passiva l'establiment d'un gasoil professional
A finals de la dècada dels setanta els pagesos d'arreu de l'Estat es mobilitzaven per reclamar al govern d'Adolfo Suárez un canvi de rumb en la política agrària i ramadera. Es van convocar les primeres mobilitzacions i tractorades al carrer per protestar contra la crisi que travessava el sector per l'augment dels costos de producció. Un dels més destacats era l'augment desmesurat del preu del gasoil (un 106% més).
El juny del 2008, el gasoil B agrícola arribava a un màxim històric: 0,97 euros el litre a l'engròs i 1,07 euros el litre a les benzineres. Des del 1999, el preu s'havia triplicat. A aquest fet s'hi havia d'afegir l'augment dels costos de producció lligats al petroli: fertilitzants, fitosanitaris, plàstics, pneumàtics i lubricants, entre altres. Tots ells productes que s'utilitzen en l'agricultura, els costos dels quals no s'han traslladat al preu final dels productes agrícoles.
Mateixes reivindicacions
En trenta anys, la situació del món agrari i les seves reivindicacions no han canviat: una solució estructural a un problema estructural i que el sector sigui considerat estratègic igual que la pesca, el sector marítim o l'aeri. En el cas del carburant, els pagesos reclamen al govern de l'Estat que estableixi un gasoil professional, amb la màxima rebaixa dels impostos indirectes als hidrocarburs permesa per la Unió Europea i un IVA reduït del 16% al 7% en els productes i serveis usats en la producció agrària.
A finals dels setanta, el conflicte pel preu del gasoil va tenir especial incidència a les comarques gironines, on primer els pagesos i després els ramaders van protagonitzar manifestacions multitudinàries i sonades. La victòria, el 1982, dels socialistes i l'arribada de Felipe Gonzàlez a la presidència del govern de l'Estat van esperonar el sector agrícola, però aviat les expectatives es van esvair. La crisi política i econòmica del moment va impedir l'adopció de mesures urgents per revitalitzar el sector del camp, malgrat que van anar degotant solucions puntuals que van calmar en certa manera els pagesos. El preu del gasoil, però, continuava sent un cavall de batalla («Felipe, ens has posat a la NATO, dona'ns el gasoil més barato»).
Els darrers vint anys la situació no ha variat ostensiblement per a la gent del camp. Periòdicament, per fer sentir la seva veu, els pagesos han tret el tractor del camp per portar-lo a ciutat, col·lapsant les carreteres per donar a conèixer les seves reivindicacions. El 2004, la Federació de Cooperatives Agràries calculava que els pagesos catalans havien perdut en mig any uns 11 milions d'euros a causa de l'increment del gasoil. La decisió de l'Estat d'atorgar un ajut, que consistia a retornar 6 cèntims d'euro per litre de gasoil consumit, va ser considerat insuficient pel sector. De nou va haver-hi mobilitzacions i tractorades.
Les protestes han seguit fins avui. Les més recents, les que hi va haver arreu del país l'estiu passat. Amb la crisi econòmica, però, el preu del petroli ha patit un lleu descens. Ha estat una petita treva. Però els pagesos continuen en peu de guerra.
El 2008, un altre any de reivindicacions
El passat 2008 els pagesos van tornar a radicalitzar les seves reivindicacions amb diverses tractorades a la demarcació, que s'emmarcaven en un pla de mobilitzacions arreu del país. Les més importants es van produir a l'estiu, amb tractorades contra la pujada del petroli. Es van col·lapsar carreteres, sobretot a la zona de la costa, provocant cues quilomètriques i la corresponent indignació dels conductors.
El 21 de juny, deu concentracions organitzades de manera simultània arreu de Catalunya van mobilitzar uns 600 tractors. A les comarques gironines, els pagesos van participar a la convocatòria amb una quarantena de tractors, provinents de l'Alt i el Baix Empordà, la Selva, el Gironès i el Pla de l'Estany. La manifestació va col·lapsar el trànsit de la ciutat de Girona. Unió de Pagesos anunciava que si no se'ls escoltava les mobilitzacions serien «més dures».
El 9 d'agost es van repetir les tractorades sota l'amenaça de tallar els accessos a les centrals logístiques d'hidrocarburs, una protesta que al final no es va acabar produint.
Al novembre, de nou, els tractors van envair el centre de Girona, amb una manifestació que va sortir de la plaça del Lleó i que va arribar a la delegació del govern de la Generalitat, on es va llegir un manifest. Per la dignitat de la pagesia, prou d'incompetència davant la crisi era el lema d'aquesta concentració. La reclamació era la mateixa que han reiterat al llarg dels darrers anys: l'establiment d'un gasoil professional i d'altres mesures que retallin els costos de producció, com el de la potència elèctrica (que va pujar un 410,19% en un any), el del gasoil (28,60%) i el del pinso (33,60%). Increments que, segons el sector, no s'han reflectit al preu final del producte.