Catalunya no vol ser jutge
L'Escola Judicial, situada a Barcelona, ha format més de 2.500 jutges en pràctiques de l'Estat espanyol, dels quals només el 7,6% són catalans
L'Escola Judicial, ubicada a Vallvidrera, en un idíl·lic entorn al parc de Collserola, complirà aviat quinze anys de formació de jutges de tot l'Estat. No obstant això, ni la proximitat ni la professionalitat de l'equip docent –amb la supervisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i dirigit des del juny passat per la magistrada barcelonina Roser Bach– no han fet créixer la vocació entre els estudiants de dret de Catalunya.
El maig passat, semblava que es trencava aquesta tradició històrica, quan en l'acte de llicenciatura (l'acte que es coneix com a entrega de despatxos) dels nous jutges de la promoció 61, l'òrgan de govern judicial va destacar que Catalunya “era la gran protagonista”, ja que, per primera vegada, era la regió que aportava més jutges (divuit, seguida de prop per Andalusia, Castella i Lleó i el País Valencià, amb disset). A més, Catalunya va ser la destinació majoritària, amb 51 places, un fet motivat, en bona mesura, per les vacants que provoca la falta de vocació catalana, ja que la majoria de jutges tornen a casa seva.
Tanmateix, hi ha jutges d'altres procedències que han fet de Catalunya la seva segona terra, ja que s'hi han casat (a l'Escola Judicial es formen força parelles) i hi han arrelat, explica Mercè Caso, magistrada del jutjat de família 19 de Barcelona, que, des del 2007, és a l'àrea de pràctiques tutelades de l'Escola Judicial. Certament, l'elevat nombre de places que s'ofereixen afavoreix que a Catalunya es quedin parelles de jutges. Segons el TSJC, actualment hi ha 765 places de jutges i magistrats a Catalunya, de les quals 692 són ocupades per titulars. Les places cobertes per substituts són el 9,5%, lluny del 16% de fa uns set anys.
La promoció 61 va ser un miratge. L'evolució estadística de les quinze promocions que han passat per l'Escola Judicial mostra que, del total de 2.568 jutges formats, només el 7,6% eren residents a Catalunya, una dada que recula en l'actual promoció, la 63, en què Galícia, amb divuit jutges, supera Catalunya, amb disset.
Tot i que Catalunya té més tradició opositora de notaris, el Departament de Justícia no defalleix. L'any 2005 va començar a oferir cursos al Centre d'Estudis per ajudar futurs jutges, fiscals i secretaris judicials a treure's les oposicions, fet que alhora va trencar un monopoli de magistrats tutors. Hi han passat 66 alumnes i han concedit 53 beques.
Amb tot, la de jutge és una professió que s'ha modernitzat i democratitzat força. Les dones ja representen el 64% de les últimes promocions i el 76% dels jutges en pràctiques no tenen cap familiar que exerceixi en una professió jurídica. I, segurament, les noves xarxes socials han evitat que els futurs jutges s'aïllin de la realitat. El 91% dels 231 jutges de la promoció que ara és a l'Escola Judicial, la 63, afirma que té ordinador a casa i connexió a internet. La majoria també té correu electrònic i el 10,5% participa en un bloc. Gairebé la meitat admet que sap com funciona un xat i sap descarregar-se música.
LA DATA
El català als tribunals
Tot i que l'administració de justícia és on menys normalitzat està el català, els jutges consultats consideren que no es viu cap conflicte als tribunals de Catalunya. El magistrat Francisco González Maíllo, del jutjat d'instrucció 11 de Barcelona i coordinador territorial de les pràctiques dels futurs jutges, s'expressa en castellà, i amb naturalitat explica que a voltes ha hagut de fer de traductor de català al seu jutjat. I afegeix: “Jutges provinents de Madrid o Sevilla s'hi queden perquè els agrada el territori.” La magistrada Raquel Alastruey explica que parla “catanyol”: “ Les declaracions al jutjat són bilingües. Llegeixo i parlo en català. Per fer sentències, com que vaig estudiar en època preconstitucional, el raonament amb termes jurídics em surt en castellà.” Emma Benavides, jutgessa del quart torn, explica que “els companys de l'escola se sorprenen de llegir en dos dies atestats dels Mossos”, i la magistrada Mercè Caso clou: “L'idioma no és cap problema; no s'hi queden perquè viure a Catalunya és car.”
