Jutges de proximitat
Després d'anys aïllats per superar les oposicions, l'Escola Judicial submergeix de cop els futurs jutges en la realitat social dels més desfavorits
A més de ser bons juristes, cal que siguin conscients que estan al servei del ciutadà
Durant set mesos aprenen en jutjats de diverses jurisdiccions fins a obtenir la seva plaça
“Res et puc donar que no existeixi ja en el teu interior. [...] Només t'estic ajudant a fer visible el teu propi univers.” Aquesta reflexió de l'escriptor alemany Herman Hesse encapçala el programa d'activitats que reben els futurs jutges quan aterren a l'Escola Judicial de Barcelona, on durant dos anys se'ls ensenya el funcionament d'un jutjat i també a prendre consciència de la responsabilitat que tenen envers la societat.
Molts jutges en pràctiques, amb l'autoestima desbordada per haver superat unes oposicions que són un os, no entenen què més se'ls pot ensenyar. “Ens hem après les lleis com un lloro”, afirma Laia Boix. A l'escola, però, s'adonen que no saben “ni llegir una demanda”, afegeix Beatriz García Valdecasas, totes dues jutgesses en pràctiques. Les magistrades Rosa Maria Freire i Mercè Caso –amb 22 anys d'experiència en la carrera judicial i ara dedicades a l'àrea de pràctiques tutelades a l'Escola Judicial, que coordina el magistrat Francisco González Maíllo– animem els futurs jutges “a confiar en ells mateixos; no estan sols, però alhora han de ser prudents i respectuosos amb tothom. Han de ser jutges de proximitat”. Uns valors que en els últims anys s'han potenciat, i força, a l'escola per trencar aquesta visió rància i elitista de la judicatura. “Quan arriben estan afamats de realitat i els fem una immersió de cop”, explica Freire. Els envien a veure realitats socials colpidores, habituals en els jutjats. Per exemple, veuen com treballen els serveis socials, els despatxos d'advocats... i, fins i tot, acompanyen els que atenen sense sostre.
En el segon any, fan set mesos de pràctiques en diversos jutjats, com ara penal i civil. “No tot es resol posant una interlocutòria o sentències. Han de saber relacionar-se i prendre decisions. I recordar que no ets res més que una persona, però que tothom espera molt de tu”, clou Caso.
