justícia
Un equip de la UB modernitza el discurs jurídic espanyol
Sis investigadors, coordinats per la lingüista Estrella Montolío, presenten el seu informe sobre el llenguatge escrit
La Universitat de Barcelona acull les jornades
Un equip de sis investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), dirigits per la lingüista catalana Estrella Montolío, han elaborat un informe sobre la situació del discurs jurídic escrit espanyol i han fet un ventall de recomanacions per a la seva optimització. L'estudi és part d'un recull de treballs (encarregats a distintes universitats) per a la modernització del llenguatge jurídic, que va sol·licitar el Ministeri de Justícia a una comissió d'experts, el desembre de 2009. L'informe final de recomanacions el va aprovar el Consell de Ministres el setembre passat, i recentment s'ha començat a difondre el seu contingut (es pot consultar al web del ministeri).
Precisament, la Universitat de Barcelona (UB) és la primera de l'Estat espanyol que organitza unes jornades per desbrossar aquests informes tècnics. Dimecres, a més de l'estudi de la doctora Montolío, també s'ha convidat el catedràtic de la Universitat de València Antonio Briz perquè exposi les conclusions de l'informe sobre el discurs oral en seu judicial. Dijous, hi intervindran experts sobre la modernització del discurs jurídic en altres idiomes, com el portuguès o el suec. El professor Carles Duarte parlarà del cas català, realitzat els anys vuitanta.
Pels experts, és una gran fita que el Ministeri de Justícia afirmi que “la ciutadania té el dret de comprendre les comunicacions verbals o escrites dels professionals del dret” i que hagi posat fil a l'agulla a modernitzar el llenguatge jurídic, realitzat fa dècades pels països anglosaxons. “El llenguatge jurídic espanyol actual és molt conservador, de fa 100 anys”, afirma Montolío, que espera que les futures generacions de jutges, fiscals i advocats s'expressin amb un llenguatge més entenedor.
Frases massa llargues i sense puntuació. Abús de llatinismes i gerundis, o moltes estructures impersonals, on no se sap qui fa l'acció, són alguns dels errors més comuns detectats en el centenar de sentències i resolucions de distints territoris i àmbits jurisdiccionals consultats per l'equip de la UB. La lingüista afegeix que en l'informe “també s'han analitzat seqüències més àmplies, com ara la narració dels fets i la seva argumentació jurídica, que a voltes són confuses”.
LA FRASE
Llenguatge sexista en el Codi Civil català
El Codi Civil de Catalunya conté paraules i expressions sexistes, segons un estudi realitzat per la professora de la Universitat de Lleida (UdL) Dolors Toldrà i l'estudiant Clara Castillón.
L'estudi, L'androcentrisme lèxic en el llibre segon del Codi Civil català. Propostes correctores, recull exemples de paraules genèriques en masculí en el llibre segon del Codi Civil –normativa que fa referència a la persona i la família, que va ser aprovada pel Parlament català i que està en vigor des de l'1 de gener passat–, i conclou que contribueix a la invisibilització de la dona en l'àmbit del dret, segons informa l'agència EFE.
Entre aquests exemples destaquen la presència de paraules com “jutge, tutor, notari, facultatiu”, en comptes d'expressions equivalents que no es limiten al gènere masculí. “El llenguatge jurídic s'ha configurat dins del sistema patriarcal, però la incorporació de la dona exi-geix la reconsideració del dret en termes d'igualtat”, indiquen les autores del llibre, que es presenta avui.