L'essència de la Caputxeta

20 ARTISTES GRÀFICS. Els assistents a l'exposició La Caputxeta Vermella, oberta de dimecres a dissabte, poden seguir el conte de manera cronològica però amb punts de vista molt diferents. Hi ha artistes de la ciutat i de fora, sense importar ni l'edat, ni la tècnica, ni l'estil.

La Caputxeta Vermella no només és un dels contes infantils més populars que han arribat fins als nostres dies. També és un relat clàssic, datat el 1697, ple de simbolisme, ja que Charles Perrault volia adoctrinar les adolescents de l'època perquè no caiguessin en la seducció de segons quin tipus d'homes, representats pel llop. El final de l'obra, que abans de suavitzar-se acabava amb l'àvia i la Caputxeta devorades, era absolutament moralista, ja que volia evitar explícitament la violació, i els detalls estaven tan ben cuidats que el color vermell tampoc no estava escollit per casualitat, ja que feia referència a l'entrada de la noia en l'etapa de la menstruació. La galeria d'art contemporani Impaktes Visuals de Sabadell ha volgut recuperar durant aquest mes l'essència verídica d'aquesta història –la producció de contes no discriminatoris i literatura políticament correcta no es va donar fins als anys 80 dels segle XX, se'ns recorda a la pàgina web–, i ho ha fet a partir d'una sèrie de quinze quadres que engloben gairebé tots els estils pictòrics.

«És un conte bastant bèstia que ens agrada perquè la gent en té una concepció molt light», explica el propietari de l'establiment, Werens Puig, que a la vegada és un dels pioners de l'art del grafit a tot el país. «Als nens també els agrada saber la veritat perquè ja estan una mica cansats d'apocament», afegeix un dels artistes, Iñaki Alberdi, que en aquesta exposició signa amb el seu pseudònim habitual, k. kino. Aquest últim, que es dedica professionalment al disseny d'estampats, va representar l'escena de l'arribada del llop a casa de l'àvia, i ho va fer jugant amb l'ambigüitat de donar-li característiques humanes. «De seguida vaig tenir el que havia de fer al cap», comenta, tot i que en el moment en què li van oferir formar part de la iniciativa només podia escollir entre tres escenes. «Hem buscat tenir reflectit tot el ventall de tècniques, des de la pintura a l'oli fins a arribar a la fotografia», destaca Werens, que recorda que totes les obres són a la venda i que més d'una persona ja ha preguntat per algun exemplar.

Impaktes Visuals, que és una galeria de característiques úniques a la comarca per la seva aposta per l'art contemporani, cada any té per costum organitzar una exposició col·lectiva com aquesta, cosa que permet a Werens i al seu equip detectar nous talents. Tot i això, per les seves parets ja hi han passat artistes de reconegut prestigi internacional, sobretot gràcies a les col·laboracions amb sales d'estil similar a Alemanya, Itàlia, Holanda o el País Basc. El seu objectiu és clar, «demostrar que el grafit és un art obert a totes les tendències perquè està massa identificat amb el model americà, el de les signatures, que sol generar rebuig», i de moment totes les expectatives amb l'exposició de la Caputxeta s'estan acomplint. El dia de la inauguració, amb música psicodèlica dels anys 80, s'hi van acostar més de 150 persones que van ser fidels a la premissa de vestir de vermell. Aquell dia, es podia caure en la temptació.