La mística revifada del vinil
Reediten en vinil ‘7 songs for a sleepless night', el primer disc de Mazoni, que només havia sortit en CD
Amb l'aparició del CD –aquell format que semblava que s'havia de menjar el món i que estava destinat a ser la referència fonogràfica com a mínim fins als nostres besnéts–, molts discos de vinil històrics es van reeditar com a flamants discos digitals presentats en caixa de plàstic. Ara assistim a la mort lenta i dolorosa del CD i pot passar, per exemple, que un disc editat l'any 2003 només en CD ara es reediti només en vinil. Esplèndida raresa.
De fet, això és el que ha fet el segell d'arrels bisbalenques Bankrobber amb el disc 7 songs for a sleepless night, primer treball en solitari del també bisbalenc Jaume Pla com a Mazoni. Com indica molt bé el títol, el disc incloïa set cançons en anglès, com si fos la baula perduda entre la seva etapa anterior amb el grup Holland Park i l'ascendent trajectòria de Mazoni ja en català.
“La decisió de reeditar 7 songs... en vinil ha estat més de la discogràfica que no pas meva. Bankrobber celebra ara el seu desè aniversari i vol aprofitar-ho per reeditar en vinil alguns discos del seu catàleg. Evidentment, m'ha fet il·lusió que hagin volgut recuperar aquest disc poc conegut”, explica Jaume Pla, que va néixer el 1977 i, per tant, va poder viure en primera persona “les acaballes del vinil i el renaixement actual”. “Els primers discos que vaig comprar eren en vinil i la meva col·lecció dels Beatles, el meu grup favorit, també és de vinils. El disc de vinil és molt més potent a nivell gràfic que el CD i, evidentment, que els arxius MP3. És la mística de l'objecte, que ha desaparegut amb Itunes i Spotify.” Bankrobber ja havia publicat en CD i vinil el quart disc de Mazoni, Eufòria 5 - Esperança 0 (2009), però el més recent Fins que la mort ens separi no va sortir en elapé. Tot i que va augmentant el nombre d'adeptes al vinil, no és cap gran negoci: Bankrobber fa tiratges que van de les 300 a les 500 còpies i que han d'anar a fabricar a Holanda, Alemanya o Txèquia. Això sí, són discos fets en un esplèndid i consistent vinil negre, amb un gramatge molt superior al dels discos que es fabricaven a l'Estat espanyol en els anys setanta i vuitanta. Sí, aquells discos tan fins que patien amb cada pas de l'agulla i feien ones de plàstic amb el moviment més lleuger.
Respecte al so del vinil, reivindicat pels sibarites del so com una exquisidesa a anys llum del devaluat CD, Mazoni creu que se'n fa un gra massa: “Crec que el 90% de les vegades que es comenta aquest tema, en realitat no se sap gaire bé de què s'està parlant, perquè la qualitat del so no depèn només del format del disc, sinó també de l'equip de reproducció, de la qualitat dels altaveus o de si estan ben situats. És cert que els vinils tenen uns greus més potents i per això s'utilitzen tant per remarcar els bombos i baixos de la música de ball. Però estic convençut que, si es fes una prova a cegues per diferenciar un CD d'un disc de vinil, molta gent la cagaria, començant per jo mateix”.
Marçal Lladó, un dels socis fundadors de Bankrobber, és col·leccionista apassionat de vinils –sense arribar al nivell del seu soci i amic Xavier Riembau, que en té centenars–, però també és realista: “Més que d'una revifalla del vinil crec que s'ha de parlar d'una crisi del CD, que com a objecte ha perdut molt. Per això a partir d'ara a Bankrobber potenciarem el vinil i els formats digitals no físics, sense arraconar del tot el CD. Fins ara hem publicat en vinil dos discos de Mazoni, un split single compartit per Mujeres i Els Surfing Sirles, i Vol i dol d'El Petit de Cal Eril, i ara també hem participat juntament amb altres tres segells en la reedició de Jo, la dona i el gripau, de Pau Riba, de la qual ens hem ocupat justament de la versió en vinil. L'any vinent reeditarem en vinil el primer disc de Guillamino, 1 dia, i publicarem també les maquetes d'El Petit de Cal Eril i Els Surfing Sirles.”
El vinil torna lent, però segur. Ho saben a Bankrobber i ho saben també The Pepper Pots, The Gramophone Allstars, Jose Domingo, Bullitt, Rockzilla, Vistalegre, Hurricäde i altres grups gironins recents que també han editat alguns dels seus discos en vinil.