Coneixent el poble amazic
Rafael Vallbona presenta ‘Camins damunt les dunes', en què un adolescent descobreix el Marroc profund
Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) és un escriptor multidisciplinari i vocacional. Va començar de poeta i ha fet o fa de periodista, articulista, guionista, professor...; ha publicat més de cinquanta títols entre novel·les per a joves i per a no tan joves, assajos i guies de viatge o per anar en bicicleta. La bicicleta li agrada perquè és “la llibertat, l'individualisme, l'aire lliure i la lluita entre l'ésser humà i la natura, un combat desigual en què sé que mai no venceré; i tot sense les absurdes urgències derivades d'aquest ocàs convuls del capitalisme que estem vivint”. També reflexiona com un filòsof, és evident.
Aventures al Marroc
El seu darrer títol és Camins damunt les dunes, publicat per La Galera. Es tracta de les aventures al Marroc de l'Eddie Smithee, un noi de quinze anys, nord-americà, molt nord-americà. El pare i la mare estan separats. Ell és productor i ella actriu i s'emporta el fill a l'Àfrica, on ha de rodar una pel·lícula. Allà, l'Eddie coneixerà una realitat molt diferent a l'avorrida vida a Beverly Hills, la del poble amaziga. “Vaig descobrir alguns aspectes de la cultura amaziga ja fa anys, però no va ser fins després d'alguns viatges a l'Atles i al Sàhara que no em vaig decidir a escriure-la”, explica Vallbona.
“La idea de construir la narració seguint els designis aparentment arbitraris d'un viatge és una estructura molt adient per a un relat d'aventures i de descoberta com el que he volgut fer. Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, sempre ha estat un dels meus llibres preferits”, explica l'autor. L'obra, tot i que té el clàssic recorregut físic extern i de creixement interior del protagonista, és una excusa per parlar dels amazics. “Tot i ser els originaris pobladors de la major part del Magrib, a ulls de la comunitat internacional, el poble amazic gairebé no existeix; els tuaregs són amazics, i fins i tot els antics guanxes canaris es diu que eren d'origen amazic.”
El retrat de l'adolescent és molt versemblant. “A més de l'experiència com a pare, fa setze anys que tracto amb joves a la universitat. Estic convençut que deixaran un món millor que la merda que nosaltres els estem deixant.” Tot i que avui dia es pot conèixer tot (és un dir) a través d'internet, no és l'opció de Vallbona: “Cada metre quadrat que descric el conec d'haver-hi estat, preguntat, observat, fotografiat... La realitat és prou potent per perdre el temps inventant mons.”
El 19 de desembre presenta un volum de 300 pàgines i 400 fotos sobre el centenari de la Volta ciclista a Catalunya, la tercera més antiga del món després de Tour i el Giro. Vallbona pedala amb força i sense descans.