“L'art és una lectura de la vida” Entre l'olor de paper i tinta
Miró o Picasso? Miró.
Un segle de la història de l'art? El XX.
Un poeta? Arthur Rimbaud.
Un músic? Eric Satie.
Una obra d'art estimada? El llibre ‘La prosa del transiberiano', il·lustrat per Sonia Delaunay.
Una peça que mai es vendria? ‘Somni', de F. Torres.
Una ciutat que representa l'art? París i Nova York.
L'art ha d'estar subvencionat? Sí, però amb independència política.
Per què la gent ha de comprar art? Per passió i perquè l'art és una lectura de la vida.
Com seria el món sense art? Seria com l'interior d'una bombolla de sabó, buit.
Raiña Lupa és un personatge de la mitologia gallega que dóna nom a l'última reina druida de Galícia. Va ser una dona valerosa, que es va exiliar a una muntanya quan van arribar els romans. Hi ha moltes llegendes al voltant d'aquesta reina celta, molt diverses, però totes tenen en comú que es tractava d'una dona forta. És aquesta deïtat a la que Rocío SC Santa Cruz, editora i galerista, diu encomanar-se sempre que pot.
No és per casualitat, doncs, que Raiña Lupa sigui el nom de la seva galeria i editorial de llibres d'art, situada en un pis del carrer Consell de Cent de Barcelona, des del 2008. “Rebo cartes que porten el nom de Raiña Lupa de gent que pensa que jo em dic així. Molts creuen que jo m'identifico amb el personatge. No és veritat. Jo, simplement, m'hi encomano, a la Raiña Lupa”, explica. El que és clar és que aquesta gallega de la Corunya és una dona lluitadora i que alguna cosa se li deu haver contagiat de la valentia de la Raiña Lupa.
La galeria alia en un mateix espai artistes i escriptors. El llibre d'art (que no vol dir necessàriament un caríssim volum de bibliòfil) i l'art gràfic són els principals cavalls de batalla de la galeria. Rocío SC, però, diu que es considera “més editora que galerista”. La galeria és més que res “un aparador i una exigència de mercat”: “Per mi el que importa és la relació entre art i llibres.”
Per Rocío SC, el llibre és un “objecte fetitxe”, que va més enllà del coneixement que es desprèn de les seves planes. Aquesta passió llibresca li ve de ben petita, ja que el seu avi, un cultíssim col·leccionista d'art, tenia una gran biblioteca: “Jo estava molt amb el meu avi i tenia accés als seus llibres i a la col·lecció d'art. Ell tenia una germana mestra que llegia molt, i jo veia que la lectura, en certa manera, l'eximia de ser dona convencional. Com que jo tenia clar que no volia ser la típica noia que eduquen per casar-se i tenir fills, els llibres els veia com un alliberament.”
La seva carrera professional es va dirigir directament cap al seu fetitxe i va estudiar enquadernació i restauració de llibres. Es va establir a París i el 1994 va fundar la seva pròpia editorial. En quatre anys més va poder obrir la seva galeria de llibres i obra gràfica a París i va treballar amb artistes com ara Tàpies, Sicilia, Broto i Barceló, a qui va restaurar els seus quaderns africans.
El 2008 va decidir obrir a Barcelona –“Aprofitant la gran tradició de llibre d'artista d'aquesta ciutat”– però incorporant la fotografia i les tècniques digitals. “El llibre d'artista està més viu que mai perquè les noves tecnologies permeten que l'edició sigui més fàcil donant una qualitat impressionant. Per això sóc optimista. La majoria de joves artistes s'interessen per aquest format i fan edicions meravelloses.”
Malgrat l'handicap de no estar a peu de carrer, la galeria li ha funcionat prou bé, Ha fet exposicions de Francesc Torres, Outomuro, Carles Pazos, Jordi Mitjà..., combinant consagrats i valors encara per descobrir. Però Raiña Lupa també s'ha volgut involucrar en la vida cultural com a productora de projectes. Raiña Lupa va impulsar l'exposició d'Isabel Coixet i John Berger, que va inaugurar la nova etapa de l'Arts Santa Mònica i també és la impulsora de la fira de llibre d'artista i de disseny, Ars Libris, que ja porta dues edicions, al mateix Santa Mònica. La tercera edició, malgrat la crisi, serà molt més ambiciosa i implicarà més agents i institucions. Tot per amor al llibre.
