Reina Duarte

Vaig venir de Bilbao a Barcelona a estudiar filosofia i lletres. Ja em veia en la docència, però jo sóc filla d'empresari i tenia clar que volia acabar en el món de l'empresa. Des del principi vaig entendre que la meva passió pels llibres em portaria cap aquí, del que no tenia ni idea és que estaria vinculada a l'infantil i juvenil. Vaig entrar a Edebé per casualitat. M'havia posat a estudiar periodisme, perquè no trobava cap sortida laboral amb els estudis que ja tenia, i a la vegada feia informes de lectura i correcció editorial. Quan a Edebé van voler fer un canvi cap a la professionalització, hi vaig entrar ja amb un contracte fix.

Sí, era el moment en què van començar les col·leccions de literatura com a suport al llibre de text, que és l'eix fonamental de l'editorial. Com que sóc molt basca i tiro pel dret, vaig acceptar. El primer que vaig fer va ser aprendre qui és qui en la literatura infantil i juvenil. Em vaig memoritzar un llibre que aplegava tots els noms com si fos una guia de telèfons i això em va anar molt bé per a les relacions amb la gent. M'hi vaig enganxar amb total i absoluta addicció per l'enorme potencial d'escriptors que hi ha, per la importància de publicar per a nens, pel contacte franc i directe que s'estableix en aquest món. Vaig començar treballant un munt d'hores, i això encara no ha canviat.

Sí, dirigir un departament és com dirigir una petita empresa teva. Tens contacte amb els autors, en fas la planificació, el pressupost, has de contractar el personal... Que consti que tot això ho faig amb un equip, però en un moment en què l'economia no marxa bé és molt dur.

Fa tant de temps que en parlem... S'ha fet més soroll des dels mitjans que el que realment és. A mi em sembla un moment de canvi fascinant perquè et permet aprendre coses noves en un ofici en què ja fa vint anys que hi sóc i no havia canviat gaire des de Gutenberg. No sé si la lectura seguirà sent igual. El que està passant amb el llibre digital per a nens és que s'enfoca molt com un joc, amb animacions, i que no requereixi gaire temps ni esforç. És un món més lúdic. Diguéssim que els llibres en què s'obren finestretes i hi surten ninots seria l'equivalent en paper, i això no té res a veure amb l'experiència de lectura.

Bé, la transformació ens arriba en el pitjor moment perquè no hi ha diners per investigar ni per fer provatures. Ara se'ns exigeix, no només olfacte com a editors, sinó també rendibilitat per al negoci, i per ara el llibre digital no ho pot donar. També hi ha una falta de formació en els consumidors de cultura perquè reconeguin que s'ha de pagar. Així com s'ha conscienciat sobre l'ecologia, s'hauria de fer sobre la necessitat de preservar la cultura. És tan fàcil piratejar!

És tan gratificant oferir bones lectures als nens, que fa vergonya dir que això s'ha de pagar perquè sembla un discurs materialista. S'ha estat massa elegant, és cert. És un món amb tant de glamur que no es diu que també és una empresa i tota empresa ha d'obtenir una rendibilitat, encara que estigui orgullosa de contribuir al coneixement.

Hi ha una convicció de tot l'equip que aquest és un premi prestigiós i se li ha de donar tot el lluïment que calgui. Per això hi ha més inversió perquè si vas retallant a poc a poc és impossible créixer.

És una estratègia empresarial d'invertir cap a una obra que sigui el focus d'atenció. Pensa que aquesta és l'escollida entre més de 500 manuscrits que ens arriben. Els lectors tenen dret que la bona lectura estigui ben valorada, i per això cal que la dotació es mantingui i hi hagi una bona inversió. Ha estat difícil, però ens hem dit: anem a alçar el cap. Menys títols, però els que fem, amb convicció; si no, no sortirem de pobres, tots plegats. No s'ha de banalitzar amb això de la crisi, però jo espero que ens faci a tots més savis, més moderats i més responsables.