Ni toro espanyol ni burro català: la ceba

No siguis burro, enganxa't la ceba. Amb aquest eslògan, un grup de vuit amics de Sabadell van trobar una excusa per continuar una relació que mantenen des de l'institut. Van crear un adhesiu amb forma de ceba, que és el símbol de la ciutat i que està present en l'escut i que els Castellers de Sabadell, els saballuts, tenen com a signe identificatiu. L'objectiu de la iniciativa era que els sabadellencs mostressin orgullosos la seva procedència en el seu vehicle, a la seva bossa de viatge o en qualsevol altre objecte que passegin arreu. Aquest col·lectiu es va autobatejar amb el nom de Malapell, en record a la dita vallesana que fa referència a la rivalitat amb els veïns de Terrassa ­“mala raça”–.

Històricament, el sentiment d'identificació dels sabadellencs amb la ciutat és molt profund. Això havia de jugar a favor d'aquest grup que es preguntava perquè no hi havia cap adhesiu per lluir al cotxe els seus orígens com ho era el burro català. En pensar en una icona que representés els sabadellencs ho van tenir clar: havia de ser una ceba. El disseny es va basar en l'emblema de l'escut de la ciutat. “La vam modificar per fer-la més dinàmica, donant-li volum per fer-la més divertida”, explica un dels membres del col·lectiu, Òscar Molins. En cap moment es va voler incloure la paraula Sabadell a l'adhesiu. “És una icona amb què tot sabadellenc es reconeix fàcilment a fora”, apunta Molins. La sort és que, a més d'advocats, un criminòleg i un auditor, al grup hi havia dos dissenyadors que van donar forma a la idea inicial.

La presentació en societat de la ceba no es podia fer en un moment millor que per la festa major de la ciutat, que se celebra a principis de setembre, i això va ser el 2010. Van posar una paradeta en què es venien 700 cebes, de les quals 400 eren negres i 300, blanques. També van crear cent samarretes amb la icona. L'any passat van tornar a fer la mateixa tirada d'adhesius, de mides diverses, a més de samarretes de talles i estil també diferents. Per Sant Jordi, Malapell va ampliar el seu catàleg i van crear un punt de llibre. El dibuix mostrava un Sant Jordi matant un drac, i la sang d'aquest animal fantàstic feia créixer una ceba. Malgrat això, lluny de buscar en aquesta aventura un negoci, el projecte de la ceba es va gestar com una manera de veure's amb els amics. “Això ens ha unit”, destaca Josep Ventura. A més, els diners invertits en fer els adhesius i les samarretes només reverteixen per cobrir despeses i, com a molt, per “fer un sopar tots junts”. L'adhesiu té un preu d'1,5 euros i la samarreta, 10 euros. Els principals punts de venda són la botiga Ventura i els estancs Aragay i Mont-Lluís de Sabadell. El grup té un perfil a Facebook, en què els seus 500 amics pengen fotografies quan veuen una ceba enganxada en un cotxe, sigui on sigui.

Per evitar problemes, han en registrat la propietat de la ceba i ja han rebut peticions d'un partit polític i d'una empresa que volia utilitzar-la per les seves campanyes. El col·lectiu considera que el burro català i la ceba no són incompatibles. “És un parent llunyà nostre”, va defensar Molins.