Cultura

MARC CERDÓ

ESCRIPTOR

«Vull construir una obra literària, no m'interessa ser un cavall de curses»

Nascut el 1974, va viure a Mallorca fins als 18 anys, i després va venir a Barcelona a estudiar Filologia Catalana i és on ara resideix i fa de professor de secundària. Fill de l'escriptora Xesca Ensenyat, Cerdó ha debutat amb la novel·la Males companyies, publicada pel prestigiós segell Club Editor
Les sensacions personals amb aquest primer llibre?
–«Estic molt content de veure aquest llibre publicat. És un llibre cuit a foc lent i que ha estat sotmès a nombroses revisions, perquè hi ha un treball de llengua molt important. Hi ha molts registres i una voluntat de caracteritzar els personatges a través de com parlen.»
–L'obra està feta al llarg de vuit anys?
–«Sí, aproximadament. Molts autors tenen pressa per publicar, no és pas el meu cas. I he tingut la sort de comptar amb una editora que ha confiat en el meu projecte i s'hi ha tirat de cap. Una persona que escriu, escriu per publicar. Tampoc no crec en la posició contrària, que és la de l'escriptor que produeix pensant en la posteritat. La posteritat literària no existeix, i si existeix és accidental. Un mai pot gaudir-ne, afortunadament.»
–No tenir pressa per publicar i treballar tant un llibre no és gaire habitual. Per què ho té tant clar?
–«Perquè jo vull construir una obra literària. No m'interessa ser un cavall de curses. No m'interessa presentar-me a premis, probablement no els guanyaria... Però vaja, en el supòsit que tingués opcions de guanyar-los, no m'hi presentaria perquè estàs sotmès a una temporització. L'escriptura i el cronòmetre són dos conceptes antagònics. Jo vull construir una obra literària, no vull fer una carrera literària, i això demana temps.»
–Quin és el treball amb la llengua?
–«La llengua és inventada. La manera de fer anar les paraules, de posar-ho tot en solfa, és una mica nova. No hi ha cap personatge que sali. A Pollença no salem l'article. Però és que em sembla un recurs massa obvi per marcar el salt dialectal. M'interessava acolorir el text amb aquesta mena de pàtina dialectal, però sense entrar en el folklore. Una novel·la és també un artefacte verbal i una excusa per explorar els límits d'una llengua.»
–Què volia aconseguir?
–«Que el lector devori el llibre. He arribat a imaginar les cares dels meus lectors que s'il·luminaven, que el llibre s'encenia a mesura que giraven pàgines i la fisonomia els canviava.»
–Escriu cada dia?
–«No escric cada dia perquè necessito crear atmosferes. Jo he de crear bombolles, m'he de rodejar d'objectes bonics, m'he d'haver dutxat, he de fer olor de perfum, he de sentir-me còmode, he d'anar amb barnús i espardenyes. He de tenir moltes comoditats perquè escriure em costa molt i és una demanda d'energies tan brutal que després d'haver produït dues, tres pàgines m'haig d'allitar.»
–Havia de saldar comptes amb una part de l'illa?
–«Hi ha un cert descontentament amb la societat insular per part meva. Si aquest llibre era el trencament del cordó umbilical, el que escric ara ja és un cinturó d'explosius deixat anar directament a l'illa. L'arquetip del mallorquí és un fenici, una persona que trafica amb els sentiments, amb les circumstàncies, que busca el seu profit en detriment del bé comú. Això ara passa a tot arreu, no cal haver nascut a Mallorca, però trobo que aquests trets són molt significatius. El meu personatge és un individu amoral, una caricatura d'un estereotip mallorquí.»
–Editar amb el Club Editor és una responsabilitat afegida?
–«No, cap. El meu interès a desvincular-me de capelletes, cenacles literaris o terminis de presentació respon a això, a alliberar la meva obra creativa d'aquesta cotilla que t'obliga a seguir per uns determinats paràmetres, articular determinats discursos. Vull ser un autor independent. En l'àmbit de la literatura catalana, s'estima molt que hi hagi escoles. Si mai m'han d'obrir en canal, vull que m'estudiïn com el que sóc, i que no ho facin a partir de partits presos. Penso que l'art ha de ser honest. Un ha de procurar no perdre la gràcia. Cal no embrutir-se moralment perquè, al capdavall, ho pagues.»
–Amb què treballa ara?
–«Amb textos de producció pròpia, però també estic treballant amb textos de la meva mare. Ja tinc dos contractes d'edició signats per dos llibres. Són dues novel·les que ella havia anat publicant per entregues en el seu bloc. Marca un hiat respecte de la producció anterior.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.