cultura

Crítica

musical

Meravellosa misèria

La segona part de la posada en escena de Los miserables pot trencar, d'una vegada per totes, amb el tòpic que els musicals són buits, naïfs. Tot i que la peça acaba amb un final feliç, ben ensucrat i poc creïble, l'obra inclou un desplegament del caràcter dels personatges absolutament inusual en aquest gènere. La nova producció de Cameron Mackintosh juga amb les pintures del mateix Víctor Hugo. S'hi adapten com l'anell al dit. Beuen, efectivament, de les mateixes ombres, el mateix romanticisme. Escenes com el salt de Javert (Ignasi Vidal) a la profunditat del Sena és d'una màgia i intel·ligència teatral remarcable. Un just final per a una interpretació correctíssima, continguda, d'un personatge tan simple com honest. També Gerónimo Rauch sap ajustar el moviment a la vida fulletonesca i moralista de Jean Valjean. Un gram més d'afectació i perjudicaria el musical en bloc.

L'escenografia, espectacular, com exigeixen els cànons d'una peça èpica i d'un musical que se'n vulgui reivindicar, pateix les estretors del BTM. Però ho fa amb una elegància que sembla que no hi estigui constrenyida. La coreografia, això sí, queda molt rebaixada, i es converteix pràcticament en un eficaç moviment escènic de la quarantena d'actors que deambulen a escena sense parar. Les 2 hores i 30 minuts de l'espectacle es fan curtes. I, per últim, la meravella dramàtica. La filla de mare soltera que és una ventafocs a la fonda, serà la princesa del darrer quadre: la noia rica que triomfa i descobreix l'amor a la vegada que es fa clar el compromís de Valjean per salvar-la. La germanastra, en canvi, serà la que es deixarà matar per l'amor de Marius, que només l'abraçarà com un germà. Un jove romàntic, que posa en risc l'amor de Cosette, per les idees de revolució. Una lluita que no comprenen les classes més baixes de París, només preocupades per sobreviure i, si pot ser, per seguir robant els més desvalguts. Víctor Hugo, i també aquest musical, aconsegueix que les dues classes socials que s'ignoraven el 1860 es retrobin en l'amor i la justícia, un sentiment universal. Meravellosa misèria.

Los miserables
Adaptació de Víctor Hugo
Diumenge, 2 d'octubre, BTM
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.