Tria i remena

Entre les formacions estàndard, les estrictament acadèmiques, les cobles orquestra, les ocasionals per a projectes concrets i altres formats fortuïts més o menys estables, la nòmina de cobles en actiu volta el centenar. Déu n'hi do per a un fenomen artístic en què no destaca la visibilitat mediàtica. Segurament, de corals i conjunts de ball no n'hi deu haver gaires més, i per si no n'hi hagués prou tot just n'han aparegut dues de noves. A Jorba, la cobla Terres de Marca s'anuncia amb una voluntat semiprofessional entre experimental i divulgativa, mentre que la cobla Palafolls sorgeix a redós de l'escola de música amb uns objectius de base acadèmica amb visos de professionalització a l'ús.

Més intèrprets joves, hereus d'aquelles escoles de cobla dels anys 70 que tant han revitalitzat l'escena musical de la cobla en els darrers lustres mentre observaven des dels escenaris com el seu públic natural es reduïa en la mateixa proporció que ells creixien tant en quantitat com en qualitat. Moltes cobles per a un mercat sardanista minvant, que estan obligades a reinventar-se i a buscar altres formes d'expressió artística amb sardana o sense mentre el sardanisme obvia la possibilitat d'una regeneració que el projecti cap a algun lloc. Un sardanisme, sobretot l'oficial, entretingut, que es vanta del nombre d'activitats que s'organitzen cada any sense especificar el volum de públic que s'ho mira, i que a més es permet de presumir de l'aparició de noves formacions instrumentals, com si fos gràcies a aquest oficialisme que les cobles mostren un dinamisme inquiet. Unes cobles que, malgrat tot, no paren de donar mostres de la seva força i criteri artístics.