Un mercader amarg

El director Rafel Duran no entén que sigui tan comèdia El mercader de Venècia, de William Shakespeare, com es presenta habitualment. Amb traducció de Joan Sellent, Duran respecta absolutament el text, sigui en vers o en prosa, tot i que el situa al segle XXI. La referència, tot i que no explícita, és el Manhattan de Nova York; “el marc és Manhattan, però el quadre continua sent el que va escriure Shakespeare”. Duran considera que és l'actual Venècia del segle XV, ciutat de grans mercaders que dominen l'economia fins que es fa forta Amèrica. Duran destapa algunes costures de l'amor romàntic del muntatge: no és veritable l'amor dels pretendents que accedeixen al joc per aconseguir ser el marit de Porcia, una noia rica.

És quan l'aixeta no raja tot el que es necessita, que està tot invertit en uns vaixells que trigaran mesos a recollir beneficis del comerç, que cal accedir al veí que sí que disposa de recursos, el jueu Shylock, el qual aprofita l'ocasió per venjar els anys en què tothom el ridiculitzava. Shakespeare deuria escriure aquesta peça en un moment en què l'anglicanisme topava amb el judaisme, de manera semblant als enfrontaments que es tenien des de feia temps jueus i cristians. Però el conflicte amb l'avar i venjatiu Shylock (Ramon Madaula), que demana una lliura de carn del dissortat mercader (Àlex Casanovas) com a compensació al deute no retornat, acaba en el quart acte. Encara hi ha el cinquè acte, en què sobresurt Porcia (Anna Ycobalzeta) i es destapen els conflictes amorosos. La noia, que ha sabut navegar en el món d'homes i defensar el mercader davant la justícia, i ha aconseguit fins i tot que el denunciant sigui el castigat, veurà que el final no és tan romàntic com desitjaria. L'ambició pel diner és el que mou, en realitat, l'acció dels seus pretendents. Només hi ha un amor generós: el que el bon mercader ofereix a Bassanio (Roger Coma). Molts veuen en aquesta relació una relació d'homosexualitat. Duran reivindica que el tracte de favor és més important que saber si tots dos han anat al llit abans, o no. És un debat que ell considera ja superat. A més, argumenta Casanovas, el mercader sempre prova de trobar elements que el beneficiïn econòmicament.

Efectivament, ni jueus ni cristians apareixen en aquesta producció com els bons i els generosos. Sempre darrere de cada voluntat hi ha el desig de la riquesa, una “ambició que no deixa de créixer”, argumenta l'actriu Ycobalzeta. La Porcia d'El mercader de Venècia és el personatge femení més potent de la carrera de Shakespeare. I ho és, segurament, perquè el noi que deuria interpretar el personatge femení deuria ser molt bon actor.

Des de l'1 de febrer i fins al 25 de març es representa aquesta obra a la Sala Gran (“la sala Massa Gran”, dit amb ironia pel director Rafel Duran). Per eliminar l'ampli fons d'escenari hi ha instal·lat un mur que aïlla el privilegi d'aquell grup benestant de la resta i que projecta l'actuació per emocionar fins a l'espectador de l'última filera. Fa anys que no es representa El mercader de Venècia; Sergi Belbel en va fer una versió al Poliorama el 1994. Al Grec el 2006 també es va presentar la versió de Q-Ars El mercader, amb direcció de Pep Plaque reduïa el repartiment a quatre actrius, que es desdoblaven. Si en aquella versió, Belmont era com un centre de bellesa, ara Duran planteja el joc dels tres cofres com el de la publicitat. De la versió de Belbel, recupera la cançó d'Òscar Roig (rearranjada amb la nova lletra i amb una partitura més agressiva).