Cultura

Claustre d'imitació?

Una carta d'una curadora del Metropolitan Museum of Art de Nova York, en poder de la propietat del Mas del Vent, posa en dubte l'autenticitat del monument

La propietat es posa a disposició del Departament de Cultura, que avui hi enviarà els seus experts

Els esdeveniments respecte al ja popular claustre romànic de la finca Mas del Vent, de Palamós, es van precipitar ahir d'una manera vertiginosa –paradoxal, si tenim en compte que podria ser un monument del segle XII i que durant més de 50 anys les referències que s'hi han fet han estat escadusseres–, component una mena d'intriga detectivesca amb un brusc gir argumental que, periodísticament, resulta interessant. Al matí, Gerardo Boto, professor d'art medieval de la Universitat de Girona, acompanyat de Juan Antonio Olañeta, president de l'associació Amigos del Románico, van oferir una roda de premsa en què van donar tota mena de detalls respecte a l'excepcional troballa. De fet, Boto va fer una repassada més o menys exhaustiva de l'article que havia publicat sobre el tema al número 11 de la revista Románico, editada pels Amigos del Románico i publicada el desembre de l'any 2010. Va ser aleshores, fa un any i mig, quan es va posar en marxa l'estratègia. L'associació, amb la convicció que es tracta d'un claustre romànic autèntic i una vegada constatat que la propietat responia amb el mateix silenci amb què havia respost les peticions d'accés al monument fetes per Boto, va començar a enviar notificacions a les administracions sobre l'existència del claustre, per pressionar-les per tal que investiguessin el cas i forcessin la propietat a permetre l'accés a la finca per tal d'estudiar el monument i procedir, si s'esqueia, a catalogar-lo. Sempre hi ha hagut un darrer punt de prudència en les afirmacions de Boto, que ahir va dir que, si pogués accedir a la finca, determinaria l'autenticitat del claustre “en deu minuts”, una autenticitat de la qual està convençut, però que sempre ha estat supeditada a una anàlisi del monument in situ. El següent pas en l'estratègia de l'associació de salvaguarda del patrimoni, en què ha participat Boto, és l'esbombament de la notícia, en aquest cas a través d'El País, en exclusiva. El rebombori mediàtic ha estat més que considerable i, si al final resulta que el claustre és autèntic, aquest creixerà exponencialment, i encara més si comencen a entrar en joc reivindicacions territorials, que en ocasions poden ser legítimes, però en d'altres no, però que en tot cas resulten molt útils per crear cortines de fum polítiques. De fet, els participants en els comentaris a la notícia en el web d'El País ja s'han avançat, i els seus usuaris ja han iniciat aquesta lamentable “guerra”. Posteriorment, Diariodeburgos.es es va fer ressò d'un comunicat del Partido Castellano (Pcas), en què aquest “exigeix” a la Junta de Castella i Lleó que “reclami” el monument.

En la presentació de la troballa, Boto es va limitar a l'aspecte científic de la qüestió, mentre que Olañeta es va mostrar molt dur amb les institucions: “Existeix una manca de voluntat i de sensibilitat de les administracions per protegir el conjunt. Només han actuat quan això ha esclatat mediàticament, perquè tant a l'Ajuntament com a la Generalitat els vam fer arribar una revista amb l'article de Boto, que posava en relleu la importància del conjunt.”

Pel que fa a la procedència del conjunt, Boto va explicar que provenia de Madrid, on al seu torn ja hauria estat reconstruït, després de desmuntar-lo del seu lloc d'origen. Boto va explicar que, en l'elaboració de les seves hipòtesis sobre els emplaçaments originals, s'ha fixat en dos llocs a Castella, que no va voler descobrir. En alguns fòrums especialitzats per internet s'apunta que podria provenir de Burgo de Osma (Sòria). Un dels detalls que han convençut Boto de l'autenticitat del conjunt és el motiu heràldic del rei Alfons VIII de Castella esculpit a la pedra, una mena de “codi de barres”, un segell que “no tindria sentit” que s'hagués fet si fos una còpia.

La propietat respon

Després del rebombori creat els darrers dies i de l'anunci que la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat havia demanat a la fiscalia que intervingués per demanar una autorització judicial per accedir a la finca i analitzar el monument, la propietat, Explotacions Agrícoles i Forestals Brugarol SA, és a dir, Kurt Englehorn, va emetre un comunicat de cinc punts al vespre, en què puntualitzava que el claustre va ser adquirit per Hans Englehorn en favor de l'empresa mitjançant un contracte de compravenda amb data del 23 de juliol del 1958. En la nota s'assegura que, quan Englehorn va adquirir el claustre, aquest es trobava desmuntat i encaixat en un magatzem a Madrid (Ciudad Lineal), i que la propietat mai no ha ocultat informació sobre l'origen del claustre, que “es troba a disposició pública a l'Arxiu Municipal de Palamós”. A més, el comunicat assenyala que la propietat ofereix al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “la possibilitat d'iniciar un nou estudi, que permeti analitzar i investigar la procedència i el valor històric del claustre”. La direcció general, prenent pel mot els propietaris, ja ha anunciat que avui mateix una representació formada per tècnics del departament visitaran la finca. La propietat també assenyala que demà (11.30 h) obrirà la finca per tal que els mitjans de comunicació que ho desitgin puguin accedir al Mas del Vent i el seu jardí, per contemplar el monument.

Podria ser una rèplica

La sorpresa, però, va ser majúscula quan la propietat va expressar que “sempre ha posat en dubte l'autenticitat” del claustre. El gir argumental va arribar quan aquest diari va poder saber que els propietaris van fer una consulta l'any 1966 a la madrilenya Carmen Gómez-Moreno (Madrid, 1914 - Nova York, 2008), graduada en història de l'art per la Universitat de Harvard i conservadora dels departaments d'art medieval i els claustres, i d'escultura europea i arts decoratives del Metropolitan Museum of Art de Nova York. Gómez-Moreno va remetre el 9 de febrer del 1966 una carta a Hans Englehorn en què assenyalava que, després de consultar-ho amb dos companys de departament, havien de concloure taxativament, “amb gran disgust”, que el claustre era una “falsificació”. Aquesta afirmació, però, està feta basant-se, com Boto, en l'anàlisi d'un exhaustiu reportatge fotogràfic que els propietaris van enviar a Carmen Gómez-Moreno. Per tant, el claustre podria ser una rèplica d'un claustre tipus del romànic castellà.

Avui, els experts del Departament de Cultura miraran d'arribar a una conclusió.

Estem davant d'una de les troballes més importants dels últims anys en art medieval
Gerardo Boto
especialista en art medieval
Qualsevol pot anar-hi ara mateix, carregar les peces i endur-se-les, perquè no està protegit
juan Antonio Olañeta
president d'amiGos del romÁnico
És un bé moble, que no és de producció local i es troba en un àmbit privat. No podem intervenir
Gràcia Artigas
regidora de cultura de palamós
L'Ajuntament no hi podia intervenir perquè no es va poder determinar mai de què es tractava
Jordi Pallí
exalcalde de palamós (1996-2003)
En coneixia l'existència però no les característiques, perquè no hi vaig poder accedir mai
Joan Badia Homs
Especialista en l'edat mitjana

“Les festes eren multitudinàries i tothom el veia”

El claustre romànic de Palamós va ser reconstruït el 1959, i l'empresa encarregada de la feina va ser la de Joan Reig, contractista i aparellador palamosí. La seva filla, Francina Reig, recordava ahir que el seu pare deia a casa que “era una feina molt laboriosa”, perquè totes les pedres anaven numerades i havien d'ocupar el seu lloc exacte. Els números de l'empresa de Reig els duia Ramon Serrat, un home polifacètic, com recordava ahir el seu fill Xicu, que també era dibuixant i fotògraf. Serrat va ser precisament l'autor de les fotografies del procés de reconstrucció del claustre que es troben a l'Arxiu Municipal de Palamós. Xicu Serrat (Fotografia Serrat), que recorda la parella de propietaris de la finca aleshores, “Federico (Englehorn) i Carolina (Boehringer)” –Curt Englehorn és besnét del fundador de BASF i expropietari de les indústries farmacèutiques Boehringer Mannheim i Dupuy–, explica que el seu pare li va dir un dia que el claustre venia “d'un lloc de Castella” que no recordava. Serrat afirma que aleshores no es coneixia la importància del claustre, però que tothom sabia que hi era, perquè els anys setanta “s'hi havien fet festes multitudinàries, amb gent de l'ajuntament i polítics inclosos, i tothom l'havia vist.” Tot està envoltat d'un cert misteri respecte al claustre, i per la xarxa ja s'hi implica, fins i tot, el sinistre exgovernador civil franquista de Girona Luis Mazo Mendo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.