Claustre d'imitació?

Els esdeveniments respecte al ja popular claustre romànic de la finca Mas del Vent, de Palamós, es van precipitar ahir d'una manera vertiginosa –paradoxal, si tenim en compte que podria ser un monument del segle XII i que durant més de 50 anys les referències que s'hi han fet han estat escadusseres–, component una mena d'intriga detectivesca amb un brusc gir argumental que, periodísticament, resulta interessant. Al matí, Gerardo Boto, professor d'art medieval de la Universitat de Girona, acompanyat de Juan Antonio Olañeta, president de l'associació Amigos del Románico, van oferir una roda de premsa en què van donar tota mena de detalls respecte a l'excepcional troballa. De fet, Boto va fer una repassada més o menys exhaustiva de l'article que havia publicat sobre el tema al número 11 de la revista Románico, editada pels Amigos del Románico i publicada el desembre de l'any 2010. Va ser aleshores, fa un any i mig, quan es va posar en marxa l'estratègia. L'associació, amb la convicció que es tracta d'un claustre romànic autèntic i una vegada constatat que la propietat responia amb el mateix silenci amb què havia respost les peticions d'accés al monument fetes per Boto, va començar a enviar notificacions a les administracions sobre l'existència del claustre, per pressionar-les per tal que investiguessin el cas i forcessin la propietat a permetre l'accés a la finca per tal d'estudiar el monument i procedir, si s'esqueia, a catalogar-lo. Sempre hi ha hagut un darrer punt de prudència en les afirmacions de Boto, que ahir va dir que, si pogués accedir a la finca, determinaria l'autenticitat del claustre “en deu minuts”, una autenticitat de la qual està convençut, però que sempre ha estat supeditada a una anàlisi del monument in situ. El següent pas en l'estratègia de l'associació de salvaguarda del patrimoni, en què ha participat Boto, és l'esbombament de la notícia, en aquest cas a través d'El País, en exclusiva. El rebombori mediàtic ha estat més que considerable i, si al final resulta que el claustre és autèntic, aquest creixerà exponencialment, i encara més si comencen a entrar en joc reivindicacions territorials, que en ocasions poden ser legítimes, però en d'altres no, però que en tot cas resulten molt útils per crear cortines de fum polítiques. De fet, els participants en els comentaris a la notícia en el web d'El País ja s'han avançat, i els seus usuaris ja han iniciat aquesta lamentable “guerra”. Posteriorment, Diariodeburgos.es es va fer ressò d'un comunicat del Partido Castellano (Pcas), en què aquest “exigeix” a la Junta de Castella i Lleó que “reclami” el monument.

En la presentació de la troballa, Boto es va limitar a l'aspecte científic de la qüestió, mentre que Olañeta es va mostrar molt dur amb les institucions: “Existeix una manca de voluntat i de sensibilitat de les administracions per protegir el conjunt. Només han actuat quan això ha esclatat mediàticament, perquè tant a l'Ajuntament com a la Generalitat els vam fer arribar una revista amb l'article de Boto, que posava en relleu la importància del conjunt.”

Pel que fa a la procedència del conjunt, Boto va explicar que provenia de Madrid, on al seu torn ja hauria estat reconstruït, després de desmuntar-lo del seu lloc d'origen. Boto va explicar que, en l'elaboració de les seves hipòtesis sobre els emplaçaments originals, s'ha fixat en dos llocs a Castella, que no va voler descobrir. En alguns fòrums especialitzats per internet s'apunta que podria provenir de Burgo de Osma (Sòria). Un dels detalls que han convençut Boto de l'autenticitat del conjunt és el motiu heràldic del rei Alfons VIII de Castella esculpit a la pedra, una mena de “codi de barres”, un segell que “no tindria sentit” que s'hagués fet si fos una còpia.