cultura

Un desenllaç inesperat

La història del claustre de Palamós es va convertir en un veritable serial mediàtic a principis de juny

El 5 de juny passat El País es feia ressò de l'existència d'un claustre d'estil romànic, no catalogat ni protegit, al jardí de la finca del Mas del Vent de Palamós, propietat del ciutadà suís Kurt Englehorn. El professor d'història de l'art de la Universitat de Girona Gerardo Boto, participant en unes jornades sobre patrimoni gòtic i romànic a Barcelona, va parlar en el transcurs d'una conferència de l'existència de la peça, que fins aleshores no havia pogut inspeccionar en persona, sinó només a través de fotografies d'alta resolució. Boto, que havia intentat accedir a la finca diverses vegades, sabia de l'existència del claustre des de sis anys abans, i el 2010 en va aconseguir imatges d'alta resolució a través del fotògraf d'una revista francesa de disseny d'interiors, Vincent Leroux. Aquell mateix any, va publicar un extens article en la revista especialitzada Románico, editada per l'associació Amigos del Románico, basat sobretot en l'anàlisi de les imatges de les galeries claustrals.

Tot es precipita

La publicació al diari d'abast estatal, però, va precipitar els esdeveniments. La conselleria de Cultura, malgrat haver conegut l'existència del claustre a través de l'associació i del mateix Boto setmanes abans, no es va activar fins que la qüestió es va fer de domini públic. Aleshores va requerir a la propietat que facilités l'accés a la finca als seus experts perquè determinessin l'autenticitat del monument. La visita dels tècnics de la Generalitat es va dur a terme el 7 de juny, i el 8 de juny la propietat va obrir les portes als mitjans, i Boto, acreditat, va accedir físicament al claustre. Després d'aquella visita, l'especialista, caut, no va afirmar categòricament que el claustre era autèntic –“els tècnics de Cultura han de poder treballar amb temps i tranquil·litat”, va dir– i també va assegurar que tenia algunes reserves, sobretot pel que feia a aspectes arquitectònics. Alguns acompanyants de Boto, especialistes vinculats a la Fundación Santa María la Real, dedicada a l'estudi, la divulgació i la promoció del romànic, van ser molt més categòrics en les seves afirmacions.

La llegenda del claustre, paral·lelament, creixia, i s'hi anaven afegint elements propis d'una novel·la, sobre la família de l'actual propietari, sobre el procés de compra i sobre la peripècia i l'origen de
les galeries, en què estaria implicat el multimiliona-
ri nord-americà W.R. Hearst, que hauria pogut ser el comprador originari del claustre si no hagués estat pel traspàs del seu marxant, Anthony Byne. Està documentat que el monument estava muntat a Madrid, a Ciudad Lineal, a principis del segle XX, i que va arribar a Palamós a mitjan anys cinquanta.

La història anterior del monument s'ha anat reconstruint a partir d'indicis, i hi havia un cert consens entre els especialistes que el claustre procediria originàriament del monestir de San Pedro, a Gumiel de Izán (Burgos). Ara caldrà conèixer amb detall l'informe dels tècnics de Cultura, que han accedit al claustre i l'han pogut examinar tot el temps que els ha calgut en dues ocasions.

LA DATA

2010
Any
en què Gerardo Boto publica un estudi sobre les seves investigacions entorn del claustre de Palamós.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.