Cultura

arqueologia

Els dos cranis d'Ullastret són d'ibers del segle III aC

Les restes, que podrien ser de dos enemics ibers, estan entre les més ben conservades d'Europa

La campanya ha permès també aprofundir en l'urbanisme del poblat, que era més gran del que es pensava

A alguns, costums ancestrals com el fet d'exhibir com a trofeu macabre les restes de l'enemic els pot semblar d'allò més bàrbar i primitiu. Però, sense anar gaire lluny, encara avui dia es poden veure imatges com la de combatents sirians mostrant a les càmeres les orelles de víctimes vençudes. Ho recordava el mateix Gabriel de Prado, el nou director en funcions de la seu del MAC-Ullastret, ahir en el marc de la presentació pública als mitjans de comunicació d'una de les troballes més excepcionals de la darrera i fructífera campanya d'excavacions d'aquest jaciment empordanès: dos cranis enclavats que confirmarien que els ibers practicaven decapitacions rituals.

És així com les excavacions dutes a terme durant l'agost i el setembre a la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu (Ullastret) –dirigides per Ferran Codina i De Prado–, que tenien com a objectiu contrastar arqueològicament els resultats de la prospecció geofísica feta el 2006, han tret a la llum un conjunt de set restes cranials, entre les quals destaquen dos cranis sencers travessats per un clau i que, segons els investigadors, s'haurien llançat al carrer després d'haver-se exhibit en un lloc públic com a trofeus de guerra.

Amb aquestes troballes singulars, es confirmaria que Ullastret va importar del món celta aquesta tradició ritual documentada entre altres per Diodor de Sicília, Estrabó i Posidoni d'Apamea. A l'espera d'un estudi en profunditat i de la reconstrucció dels rostres a partir de la tecnologia 3D, se sap que pertanyen al segle III aC i que, segurament, són restes d'enemics d'altres poblats ibers (indigets o laietans) víctimes d'alguna ràtzia o guerra veïnal.

La descoberta dels dos cranis fa que Ullastret es converteixi en un jaciment únic a Europa. I és que, fins ara, només s'havien localitzat cinc cranis enclavats sencers arreu del continent. I d'aquests, dos es van desenterrar l'any 1969 en aquest mateix jaciment. Pel que fa als tres restants, un es va trobar també a Catalunya (en concret, al poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet) i els altres dos, a França i a Alemanya.

Fins ara, les diferents campanyes d'excavacions que s'han fet al jaciment ibèric d'Ullastret han permès desenterrar entre 40 i 50 cranis (entre els quals, els quatre perforats). Tot i això, gairebé mai no s'ha trobat la resta del cos (excepte casos puntuals d'individus del segle II aC llançats dins de sitges). Això es deu al fet, com va especificar Gabriel de Prado, que la pràctica habitual dels ibers era la incineració. Per això, més enllà dels cranis que s'exposaven en públic, “no hi ha restes que ens permetin saber com era la constitució dels homes i dones de l'època”, va indicar el director del MAC-Ullastret.

Una nova porta

De Prado va deixar clar durant la presentació que aquestes troballes s'han portat a terme mentre aquest estiu els arqueòlegs feien la prospecció que cercava la delimitació del poblat per la banda est, que constitueix l'únic vessant del turó on encara no s'ha documentat el traçat de la murall que tancava el poblat. La intervenció ha posat també al descobert una altra porta principal d'entrada a la fortificació, i s'ha identificat un dels carrers centrals, que precisament partia d'aquesta porta que donava a l'antic estany. Amb aquesta descoberta s'ha pogut veure que en aquest sector l'assentament s'estructurava urbanísticament a partir de grans terrasses i que el poblat era més gran del que imaginaven els experts, ja que hauria pogut tenir entre 5.000 i 6.000 habitants, segons alguns estudis recents.

LA XIFRA

7
són ara els cranis perforats amb un clau a Europa. Quatre s'han trobat al jaciment empordanès.

El 2012, una campanya excepcional

El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Xavier Llovera, va aprofitar la presentació per destacar el 2012 com un “gran any” arqueològicament parlant. De les troballes arreu del territori, en va destacar algunes de les comarques gironines, com ara les recents del plistocè al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella, l'arc més antic del neolític a la Draga de Banyoles i els cranis d'Ullastret. També va avançar que s'ha endegat una campanya d'urgència al jaciment d'Empúries que, segons va dir, “ben segur que donarà grans resultats”. Concretament, per aprofundir més en les descobertes d'Ullastret s'han programat una visita guiada (18 de novembre) i una conferència (24 de novembre).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.