Cultura

flamenc

crònica

A-po-te-ò-sic

L'espectacle deLa capitana recorda molt l'altre muntatge de la Sala Gran de l'època de Xavier Albertí (la divertida festa d'arrencada Taxi... al TNC!): peces curtes cosides amb un fosc i una veu en off, mentre es canvien els mínims elements d'escena. És igual en la forma però gens en el fons, ja que , des del mateix Ramon Oller fins a Jesús Carmona,ara es busca captivar des de la sensibilitat amb el ball més trencador. Si en conjunt permetia fer una fusió del flamenc d'ahir i d'avui, des del baile al cante, cada peça és un món independent. Aquesta és una oportunitat desaprofitada (per culpa per una agenda molt atapeïda de cada estrella), perquè hagués pogut ser revelador veure ballar Rocío Molina amb la veu de Mayte Martín o que els braços llarguíssims de Carmona trobessin rèplica en l'arcuació d'esquena d'Oller, per exemple. El resultat global, i sobretot el dia de l'estrena, amb una Chana fora de programa (ballant asseguda amb uns peus que picaven a una velocitat de mil dimonis i uns braços amb què, movent-los, hi convocava l'ànima) és apoteòsic. Anem a pams:

A: el viatge de Ramon Oller brillava amb Maricarmen García, tot il·lustrant una biografia cronològica d'Amaya. Molt verd estava el treball del cor, tot i que possiblement, amb les funcions, guanyaran en consistència i exactitud.

–Po: Rocío Molina és la bailaora amb més poder, des del flamenc empíric més trencador demostra que té molt més a dir que la mirada de la dansa contemporània al flamenc. Balla acompanyada de trombons de vares i amb reverberacions dels zapateados. Les seves cames són molt poderoses. I com la Chana mou els braços i les mans amb un magnetisme, sigui fent molinets amb els braços o bé deixant caure la mà morta, que porta a l'èxtasi.

–Te: El sextet de percussionistes de BCN216 interpreta una complexa peça de Joan Guinjoan, que va buscar l'exotisme dels platerets i els timbals per a retratar el zapateado d'Amaya.

–Ò: Mayte Martín desplega un breu repertori amb un garrotín que riu per si mai es perd el penyal de Gibraltar.

–Sic: Jesús Carmona fa ballar unes cames inacabables guarnides amb uns pantalons altíssims i una jaqueta curta, que recorda la revolució de Carmen Amaya. Manté un diàleg amb la caixa i les castanyoles. Alt com és, manté una vertical infinita.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.