Cultura

Dalí, com a autoajuda

Efrem Gordillo Pla defensa i analitza el pensament filosòfic del pintor a través dels seus escrits, en el seu primer llibre, ‘Dalí, el gran pensador'

Molts experts coincideixen a dir que l'artista empordanès era millor escriptor que pintor
“El cert suport a la dictadura era per salvar la pell. No volia que el matessin com al seu amic Lorca”

Les astronòmiques xifres de visitants de les exposicions de Salvador Dalí no s'adiuen gens amb el reduït nombre de lectors dels escrits del pintor. L'artista empordanès va omplir 9.000 planes d'escrits, entre llibres autobiogràfics, assajos, poemes, fins i tot, una novel·la, però, malgrat la difusió que aquests textos han tingut en els últims anys –sobretot el 2004, en el centenari de l'artista–, són encara molt desconeguts pel públic. Molts dels experts que han estudiat la vessant literària daliniana coincideixen a dir que Dalí era millor escriptor que pintor.

També està convençut de la gran qualitat literària de Dalí el jove professor de filosofia Efrem Gordillo Pla (Blanes, 1987). És un dalinià de nova fornada que va descobrir els escrits del pintor gràcies a un treball d'estètica que va haver de fer a la facultat. Literalment va quedar astorat quan va descobrir el gruix de les obres completes de l'artista a la biblioteca de la universitat i quan va començar pel volum d'assajos ja no va poder parar de llegir Dalí, absolutament fascinat.

Un tema poc estudiat

Malgrat que l'obra escrita de Dalí ha estat estudiada, entre d'altres, per experts com Joaquim Molas, Gordillo Pla es va adonar que pràcticament ningú havia fet un estudi sobre el pensament filosòfic de l'artista, llevat de la tesi doctoral de Vicenç Santamaria, que se centra només en els anys trenta. La filosofia daliniana, doncs, ha esdevingut el tema de la tesi doctoral que està elaborant Gordillo Pla, però abans ha volgut publicar un llibre divulgatiu sobre el tema, dirigit a tots els públics, amb el títol Dalí, el gran pensador. Llegat d'un escriptor desconegut, publicat per Deu i Onze Edicions. “La pintura de Dalí no m'interessava massa fins que vaig llegir els seus llibres”, confessa Gordillo.

Tenint com a base únicament els textos dalinians, el llibre “desconstrueix” una sèrie de temes crucials que apareixen recurrentment en els escrits del pintor: la religió, la mort, l'erotisme, la política, la moralitat, el surrealisme... En tots aquests temes, es percep que la filosofia de la individualitat i el joc de contraris dominen els escrits de Dalí. Segons l'autor, hi apareixen la teoria del superhome de Nietzsche, la psicoanàlisi de Freud, i també la filosofia de l'etern retorn d'Heràclit i el materialisme dialèctic de Hegel. Aquest còctel fa de Dalí un pensador únic i original, que, a diferència del mateix Nietzsche, per exemple, va aplicar la seva filosofia a la seva vida. “Una de les coses que més admiro de Dalí és que en ell coincideixen pensament i vida. Nietzsche parlava del superhome, però ell mai va intentar ser-ho. En canvi, Dalí, un artista polifacètic que toca totes les tecles, és un model de superhome i vol ser com un artista del Renaixement.”

Més delicat és el tema de les filiacions polítiques de l'artista, que l'autor veu com la causa del descrèdit que ha patit el pintor. “El cert suport a la dictadura franquista era perquè volia salvar la pell. No volia que el matessin com al seu amic Lorca, així que actua fent la gara-gara al règim. Ell deia sempre que era apolític i monarcoanarquista. I és veritat. Aquestes contradiccions iròniques, com les del seu amic Francesc Pujols, li encantaven.” I afegeix: “Hi ha molts autèntics burgesos que passen per revolucionaris. Però Dalí és un autèntic revolucionari disfressat de burgès.”

El mètode paranoicocrític és la gran aportació de Dalí al pensament, ja que permet veure la realitat des de molts punts de vista: “Penseu que Dalí deia que en una imatge es poden arribar a veure fins a una vintena d'imatges més. I això no només es pot aplicar a la pintura, sinó a totes les facetes de la vida.” Dalí defensa ser “un aristòcrata espiritual, en el sentit que s'ha d'aspirar a tenir un esperit ric”.

Gordillo recomana vivament la lectura dels textos dalinians: “És molt més efectiu llegir La vida secreta, que, d'altra banda, és un llibre divertidíssim, que un llibre d'autoajuda. Ens ajuda molt més per la seva vitalitat i sentit de l'humor.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a