Cultura

Crítica

teatre

Un drama ben plaent als sentits

Perquè un drama sigui plaent als sentits, és imprescindible que el públic entri en la trama i s'hi emocioni. La nova direcció de Ferran Utzet (apadrinat com aquell qui diu per La Perla 29 d'Oriol Broggi) ho aconsegueix, novament. El director ja va sorprendre tothom el 2011 per la delicadesa amb el tractament del text de McPherson (La presa). Ara, s'atreveix amb una peça de més envergadura, tant pel nombre d'actors a escena (sembla una producció de teatre públic quan ho és de companyia que ja demana fer-se gran a ulls de tothom) com pel to: perquè Translations/Traduccions té un aire èpic i dramàtic que, a més, coincideix prou amb l'atac a la llengua per part d'un govern central gens persuasiu. En les acotacions fetes amb narrador es fa evident que Irlanda és avui independent però que ha perdut el gaèlic pel camí, tot i tenir una cultura pròpia. Catalunya, fins ara, vincula la nació amb la llengua. La versió catalana deixa, doncs, una controvèrsia sobre la taula.

Brian Friel exposa en l'obra l'operació britànica de fer un mapa d'una Irlanda encara colònia: a banda de detallar prou bé turons i casals, també es van entretenir a traduir la toponímia, una operació per laminar el gaèlic dominant a aquell territori el 1833. En el text original, tots parlen anglès, tot i que amb diferents registres, i per tant el públic pot comprovar si les traduccions (teòricament benintencionades) s'ajusten a la realitat o són enganyoses. També en la versió de Sellent. L'imperi britànic, ben guarnit d'uniforme, prova de civilitzar uns pagesos que s'estimen la llengua, la cultura i que tenen tirada als clàssics grecs. La civilització es topa amb l'educació, doncs. D'altra banda, Friel construeix una història d'amor impossible que ressona a Guimerà (Terra baixa, per exemple), tot i que, en la de Friel, no hi ha maldat en cap dels dos pretendents. El conflicte de cultura i llengua, de progrés i terra, es desplega a partir d'aquest encreuament amorós. La dificultat d'entendre's fa possible un amor que seria impossible: paradoxa molt ben jugada a escena. Per últim, la violència la generen aquells que tenen menys estudis i les víctimes són els que podrien esdevenir baules de retrobada cultural. Un gir malèfic que tensa més la injustícia.

Cal felicitar, en bloc, les interpretacions, perquè transmeten aquell aire despreocupat, uns moments, i de forta emotivitat, en d'altres. Un privilegi, a més, poder gaudir d'un drama a tants pocs metres del públic. La Biblioteca és, ara, l'exterior d'un casal on fan classes a l'estiu. La semblança és de pessebre però el to el transforma en terra de tragèdia.

Translations
Autor: Brian Friel (traducció Joan Sellent)
Director: Ferran Utzet
Intèrprets: Enric Auquer, Jenny Beacraft, Ivan Benet, Òscar Intente, Montse Morillo, Albert Prat, Júlia Truyol, David Vert i Ramon Vila
Dijous, 30 de gener (fins al 9 de març), a la Biblioteca de Catalunya
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.