La Cisteró val un país!

De Moro com a país se'n poden destacar molts mèrits. Però, sens dubte, el que llueix més és el paperàs de Màrcia Cisteró. Una peça dramàtica, des de bon començament, que es troba a un punt de la instal·lació artística per l'anul·lació de moviment i la transformació del cor grec en els sons que sonen per una quarantena d'altaveus.

El text és sagnant perquè evoca una generació víctima d'una guerra civil. La protagonista ho viu amb el seu paral·lelisme per la incapacitat de quedar embarassada. La guerra al país, la viu dins del seu ventre.

La decisió de direcció de projectar la veu d'una manera monòtona, com amb un fil de veu sense quasi ànima, que plora però no crida, i la quietud escènica també coincideixen amb Vostè ja ho entendrà, dirigit per Xavier Albertí al Tantarantana el 2011, interpretació que va significar per a Carme Sansa el premi Nacional de Cultura l'any següent.

Màrcia Cisteró és una actriu habitual de la Perla 29. Quasi sempre en papers de segona actriu, molt ben defensats. No va tenir gaire sort guanyant-se el paper de Sònia, la fidel neboda de L'oncle Vània, el primer paper de relleu d'importància que li va oferir Oriol Broggi en aquella versió el 2007 a la Biblioteca de Catalunya. Ara, s'atreveix amb una peça d'un text complex per la seva llargada però sobretot per una intensitat molt difícil. La seva desesperació és tan gran que plora en silenci, i la seva paraula, plena d'odi, ja no escup la bilis que li correspondria. Si ja va sobtar la seva desinhibició en la festa d'arrencada del TNC (Taxi... al TNC!) i a De quan somiava a l'Atrium, l'any passat, ara es demostra com una actriu valenta però també vàlida amb una peça de gran densitat.