Cultura

Mor el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit

El funeral se celebrarà aquest dilluns a les 15 hores a l'església del Pi de Barcelona

Ha estat un acadèmic eminent, a qui s'ha comparat amb Pompeu Fabra

Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg, lingüista, historiador de la llengua catalana, ha mort aquest diumenge als 94 anys. El funeral de celebrarà aquest dilluns a l'església del Pi a les 15 hores de la tarda. Va ser premi d'honor de les lletres catalanes i el maig de fa dos anys va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat.

Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) era llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i també es va formar als Estudis Universitaris Catalans. El 1948 es va convertir en catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB i, el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. Va ser rector de la UB entre 1978 i 1986 i membres de l'Institut d'Estudis Catalans des del 15 de novembre de 1968, entitat on Badia i Margarit va presidir la Secció Filològica entre els anys 1989 i 1995.

Badia i Margarit va ser un acadèmic eminent, a qui s'ha comparat amb Pompeu Fabra. La seva recerca s'ha centrat en l'àmbit de la lingüística històrica, sobretot catalana: ha tractat temes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics i més generals, i s'ha dedicat a la dialectologia. L'onomàstica i la lingüística estructural també han estat objecte de la seva recerca.

Entre els seus treballs, destaquen l'Atles lingüístic del domini català, de què va ser un dels impulsors; Llengua i cultura als Països Catalans (1964); dues obres de síntesi en llengua espanyola, que són Gramática histórica catalana (1951) i Gramática catalana (1962), i Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994). Una de les seves obres més rellevants és La llengua dels barcelonins (1969).