La pujada de l'IRPF i Cristiano Ronaldo
La resposta a la polèmica sobre com afectarà l'augment d'impostos al senyor Cristiano Ronaldo és senzilla: un 0,75%. Menys que a la immensa majoria dels contribuents de l'IRPF espanyol. El senyor Ronaldo paga un 24,75%.
El tema interessant és si s'està a favor o en contra d'aquest tracte fiscal privilegiat. Segur que si es fes una enquesta als diaris no costaria gaire comptar els vots en contra, atesa la enorme quantitat de diners que guanya aquest subjecte. No obstant això, el meu punt de vista és diferent.
Com deuen recordar els afeccionats al futbol, el senyor Ronaldo jugava fins el 2009 a la ciutat de Manchester, sotmès a la sobirania fiscal del Regne Unit. Aquell any, el govern anglès va decidir apujar el tipus impositiu màxim del 40 al 50%. Jugar al Madrid –a banda de la glòria i els títols que ell creia que l'esperaven– li va suposar reduir la seva tributació al 24%. Per tant, el Madrid, amb la mateixa despesa, li podia oferir un sou net superior en un 26%. A més, el senyor Ronaldo no hauria de tributar a l'Estat espanyol pels rendiments no obtinguts a l'Estat, al contrari dels ja residents, que han de tributar per tota la seva renda mundial.
Sospito que, a banda de revenjar-se de l'implacable marcatge d'en Puyol a la final de Roma –cosa que, de moment, no ha aconseguit, més aviat al contrari– la motivació principal del senyor Ronaldo per canviar d'equip va ser guanyar més diners. La qüestió és: si al 2009 hi hagués hagut un règim fiscal com l'actual (amb tributacions entre el 52 i el 56%), el senyor Florentino i/o el Real Madrid haguessin estat disposats a gastar-se el diferencial de cost perquè el senyor Ronaldo pogués guanyar el que li oferien a altres indrets? Pot ser que sí o pot ser que no, però estadísticament és molt poc probable, ja que tant el Manchester com el Real Madrid són clubs amb un potencial econòmic equiparable. Per tant, la pujada dels impostos del senyors Ronaldo no hagués suposat recaptar més impostos sinó menys. En realitat, zero, perquè s'hauria quedat al Manchester.
Hi ha fins i tot un altre debat entorn dels efectes col·laterals de l'arribada de Cristiano al Madrid. La seva imatge i fama se suposa que repercuteixen positivament en l'empresa que el contracta que, així, obté més ingressos i més beneficis que si no vingués, i per tant, paga més impostos.
No entraré en aquest aspecte, com tampoc en l'altre avantatge del fitxatge de Cristiano: l'indubtable plaer que produeix als culers contemplar la seva cara cada vegada que el Barça i Messi li provoquen una rebolcada.
La conclusió és força trista i lamentable, però la vida és així. Als que ja són rics, i als capitalistes, val més no fer-los tributar gaire, perquè si no fugen, i encara és pitjor. Suposo que hi ha un nivell impositiu (que segons la meva modesta experiència situo al voltant del 15%, i que a tot estirar arriba al 25%) en què la gent prefereix pagar i no buscar-se molèsties. Més enllà, els que s'ho poden permetre s'escapen a climes fiscals més benignes o contracten un bon assessor fiscal.
El govern de Catalunya s'equivoca mantenint el marginal màxim al 56%, perquè, en realitat, aporta poca recaptació si es compara amb la mala fama que genera. La famosa estadística que Catalunya només està per sota de Suècia i Aruba en nivell impositiu només és certa als nivells més alts de renda, però en els despatxos dels enormes edificis de vidre on es prenen les decisions d'inversió aquesta dada es té en compte.
En els impostos, hi ha un etern debat entre la justícia del sistema tributari i l'eficàcia recaptatòria. I, per desgràcia, no són bons temps per la justícia.