Et trobo a faltar

No cal que passi ni un any ni tres per recordar-te, perquè en tot moment penso en tu i et trobo molt a faltar. M'agradaria veure't per dir-te que la universitat em va bé, que en Jou em cuida i que sóc feliç. Però no puc, perquè tu ja no hi ets. A hores d'ara, encara no puc entendre que mai més no et podré fer petons o abraçades o venir a dinar a l'Estartit, no puc. L'únic que he après és que hem de ser feliços avui i ara i que no cal pensar tant en el que farem o deixarem de fer demà. Perquè pot ser que, de la nit al dia, et quedis sense pare als 18 anys com m'ha passat a mi, i us prometo que res no té sentit en aquest món quan perds una persona que estimes. T'estimo i t'estimem molt, papa.