Una dosi d'oxigen per al món local gironí

Enmig d'un context econòmic depressiu que tenalla la salut financera de moltes institucions, no tot són anuncis apocalíptics per als ajuntaments. La liquidació final dels impostos i taxes recaptats pels ens locals durant el 2010, ha conclòs que el Ministeri d'Hisenda haurà de pagar gairebé 17 milions d'euros al món local gironí per compensar els diners que els va avançar, de menys, per aquest concepte. Al conjunt de Catalunya, aquesta xifra s'eleva fins als 381,8 milions d'euros.

Si bé aquest anunci era esperat, ha suposat un respir catàrtic per a molts consistoris, alguns dels quals encara no han digerit l'impacte pressupostari negatiu que els van representar les liquidacions dels exercicis fiscals immediatament anteriors. En el cas concret de les comarques gironines, cal recordar que als ajuntaments els tocava retornar a l'Estat 27,5 milions d'euros (576 milions era la suma del país). En vista d'aquestes xifres, es va adoptar el compromís polític que aquests diners es puguin retornar, en principi, en cinc anys, sense descartar un termini ampliat als deu anys.

Girona és la ciutat de la demarcació que rebrà la part més substanciosa d'aquest retorn –2,4 milions–, el doble que la població que la segueix en el rànquing gironí, que és Figueres, amb 1,2 milions. I molt per sobre de la resta: 977.354 euros a Lloret; 925.100 a Blanes; 796.961 a Salt; o 630.902 euros a Olot, per citar-ne només algunes. Unes quantitats que ni en el més generós dels casos compensa ni de bon tros el deute d'aquests ens amb Hisenda per les liquidacions anteriors. Només a la ciutat de Girona el deute de l'exercici del 2009 superava els 6 milions d'euros. A Figueres estem parlant d'1,8 milions; 2,1 a Lloret; 1,3 a Blanes, i 1,2 a Salt i també a Olot.

Aquest peculiar, i entravessat, sistema que sustenta la relació fiscal entre ambdues administracions –l'Estat avança els diners als ajuntaments en previsió a una recaptació impositiva que, per excés o defecte, estranyament s'acaba encertant– propicia que, en general, s'acabin saldant comptes en funció del resultat de més d'un exercici. Un joc de càlcul compensatori en què el govern espanyol tendeix a fer net en funció del que deu i del que li deuen.

Aquest cop, però, no es podran fer aquests exercicis malabars comptables, i un percentatge essencial d'aquestes obligacions s'haurà de liquidar en un termini de temps relativament breu.

El motiu és el compromís que ha adoptat Hisenda d'avançar el pagament del 50% de la xifra que ha de retornar a cada ajuntament –independentment de quin sigui el seu deute acumulat per exercicis anteriors– amb l'obligació, però, que aquests diners es destinaran abans que res a pagar les factures que els ens locals tinguin pendents amb els seus proveïdors. Una mesura que està inclosa en el reial decret 7/2012 del 9 de març que va aprovar l'executiu de Mariano Rajoy per donar aire als deutes que tenen contrets per les corporacions locals i que en molts casos s'estan convertint en una veritable asfíxia econòmica.