La contraportada
Mona per als sense padrí
El pastisser olotí Lluís Riera ha consolidat a Olot la tradició valenciana del segle XVIII de repartir mona de Pasqua als qui no tenen padrins
Olot va recular, el dilluns de Pasqua passat, a la ciutat de València del segle XVIII, quan els pastisseres locals sortien al carrer amb les mones que els havien sobrat del dia anterior i les regalaven als habitants dels barris obrers amb recursos limitats. I per què a Olot? Doncs, perquè el jove pastisser Lluís Riera, propietari del Cacau, que du la pastisseria a la sang per tradició familiar, va agafar fa uns quants anys la maleta i va viatjar fent estades en diversos punts dels Països Catalans per aprendre a fer els pastissos típics de cada zona. L'estada va ser especialment llarga al País Valencià i allà va ser on va tenir coneixement d'aquesta tradició del segle XVIII.
Per això, aquest dilluns de Pasqua va treure al carrer la mona de 36 quilos de xocolata que havia tingut exposada per trencar-la i repartir-la a tothom que en volia, preferentment els qui no tenien padrí. Sota el lema A 50 metres a sota el mar –en al·lusió als 440 metres sobre el nivell de mar en què està situada oficialment la ciutat d'Olot–, va trencar el fons marí de xocolata a cops de tortell de matafaluga de Can Carbasseres. Aquest tortell era el típic que els padrins garrotxins regalaven als seus fillols. De fet, l'escollit per trencar la mona d'enguany, el padrí dels qui no tenen padrí, va ser el clown Jordi Planell.
L'acte, que es va celebrar a la plaça Major, la dels Gegants, va ser molt concorregut. És el quart any que es du a terme i el públic de sense padrins ha anat creixent i, per tant, s'ha consolidat com a cita ineludible del calendari festiu olotí. Amb en Lluís van col·laborar el col·lectiu La Greda i l'Associació del Nucli Antic.
El promotor d'aquesta iniciativa, abans de trencar la mona monumental, va voler explicar els ets i uts de la tradició pastissera lligada a la celebració de la Pasqua de Resurrecció i va tenir paraules d'agraïment per als grans mestres pastissers Venanci Pallarès, Escribà i Lluís Santapau, que, entre altres, van ser els primers a transformar l'ofici en l'art de fer mones.