Mor a Israel l'exiliat català Josep Lluís Pérez
El militant del FNC i d'EPOCA es va refugiar l'any 1977 en un quibuts socialista del desert del Negev
Ha mort a causa d'un càncer, als cinquanta-set anys, al país on havia adoptat la nacionalitat
Josep Lluís Pérez era un dels refugiats polítics catalans que encara estan escampats arreu del món. El 9 de març va morir víctima d'un càncer a l'edat de 57 anys a Israel, on es trobava des del 1977 amb una falsa identitat que, al llarg dels anys, va esdevenir la oficial. Amb el nom de Lluc Puig va adquirir la nacionalitat i passaport israelians i exercia la professió de dissenyador gràfic. A Israel va arribar-hi amb altres militants d'EPOCA (Exèrcit Popular Català) per refugiar-se al quibuts Dvir, a vint quilòmetres de la ciutat de Beerxeva, en ple desert del Negev. Segons un dels refugiats que l'acompanyaven, i que va tornar a Catalunya, “es tracta d'un quibuts laic i socialista, proper al partit laborista, on no hi havia ni sinagoga ni es respectava el sàbat”. Si poc a poc els altres refugiats a Israel van anar tornant, Pérez va quedar-se prou temps com per obtenir la nacionalitat.
Barceloní independentista
Pérez a néixer a Barcelona el 1955. El 1972, amb disset anys, va començar a militar amb els estudiants del Front Nacional de Catalunya i va participar amb l'Assemblea de Catalunya en l'organització del primer onze de setembre autoritzat, el 1976, a Sant Boi del Llobregat. Amb un grup de joves militants del FNC es va integrar a EPOCA, passant a viure en la clandestinitat. L'u de juliol de 1977, va ser detingut junt amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Àlvar Valls, acusats de la mort de l'industrial Josep Maria Bultó. Va estar empresonat a la Model i a Sòria, fins que el novembre de 1977 se li va aplicar l'amnistia. Aquesta mesura de gràcia va ser impugnada pel govern espanyol al cap de pocs dies i tot seguit retirada. Per no tornar a ser detingut i empresonat es va exiliar amb altres militants independentistes que es trobaven en la mateixa situació. Amb la prescripció del seu cas, el 1998, va fer diversos viatges a Catalunya per veure el seu pare.
EPOCA
L'Exèrcit Popular Català (EPOCA) fou una organització armada catalana que pretenia ser “l'embrió de les futures forces armades de Catalunya”. Jaume Martínez Vendrell, antic oficial de l'exèrcit republicà i líder de la branca militar del Front Nacional de Catalunya, fou l'encarregat d'entrenar militarment els militants donant-los formació pràctica i teòrica. EPOCA va tenir gran ressò públic amb l'atemptat a l'industrial de Cros S.A., Josep Maria Bultó, el 9 de maig de 1977. El juliol de 1977 foren detinguts i acusats dels fets Àlvar Valls, Carles Sastre, Josep Lluís Pérez i Montserrat Tarragó. Als quatre implicats els fou aplicada en primera instància, la llei d'amnistia del 15 d'octubre de 1977 i foren alliberats aquella mateixa tardor. Després del retorn de Josep Tarradellas i de la constitució oficial del Consell Executiu de la Generalitat el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, retirà l'amnistia als quatre alliberats, que hagueren d'exiliar-se. Després d'altres detencions, empresonaments i judicis contra militants d'aquesta organització, el 7 de desembre del 1988 el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemnava l'Estat espanyol per “violació del Conveni Europeu de Drets Humans” en tot el procés judicial del que es va anomenar “cas Bultó” que va implicar fins una vintena de militants independentistes, alguns d'ells amb condemnes de fins a trenta anys de presó. Els empresonats van haver de ser alliberats de les presons espanyoles després de la decisió de la justícia europea. Un llibre de les Edicions El Jonc relata la història d'aquest grup, es tracta de EPOCA, l'exèrcit a l'ombra escrit pels lleidatans Ferran Dalmau i Pau Juvillà.