Poesia
Ferran Aisa
Reflexos entre Lleó i Leveroni
El recull poètic de Mireia Lleó (Barcelona, 1960), Mirall de versos, Rosa Leveroni en la memòria 1910-1985, s'endinsa en la creació de Leveroni que, paral·lelament, irradia els seus versos a l'autora d'aquesta obra. Al llarg del recull veiem com suren els versos de Leveroni al mirall de Lleó, i com aquesta els encalça dins de la seva producció poètica. És com si els versos de Leveroni trobessin un ressò o tornaveu en el contrapunt poètic de l'autora de Mirall de versos.
Mireia Lleó, en la nota introductòria, afirma que la seva intenció és apropar l'obra de Leveroni al públic, com un acte de desgreuge de la societat amb la poeta. També fa saber al lector que ha recollit poemes de Leveroni editats al llibre Poesia, així com d'altres d'inèdits que ha recercat a l'arxiu Rosa Leveroni, a la Biblioteca de Catalunya, la majoria dels quals han estat recollits a l'Obra poètica, a cura d'Abraham Mohino, publicada per CCG Edicions (2010).
Enlairar els versos
La poeta Vinyet Panyella ha prologat aquest original treball poètic que vol ressaltar l'obra d'una poeta desapareguda, alhora que fluctuen els versos d'una altra autora actual que també sap enlairar els seus versos. Per a Vinyet Panyella: “A Mirall de versos Mireia Lleó parteix d'un sentit de l'alteritat, que és l'estat o la qualitat de ser altre, orientada vers el retrobament de si mateixa en dos àmbits netament leveronians: el cant i el somni.”
Mireia Lleó entra a l'obra de Rosa Leveroni per construir amb els versos de totes dues un sol cos poètic articulat en quatre parts: L'amor, El pas del temps, el record, Paisatge, somnis i Mort. Els versos s'entrecreuen en un mateix viatge que porta un mateix destí a través de l'emmirallament. És a dir, la mirada poètica d'uns versos davant dels altres. Els poemes que obren el recull parlen de la solitud. Leveroni, escriu: “Jo porto dintre meu / per fer-me companyia / la solitud només.” I Lleó: “La solitud és l'hoste silenciós / que viu en els replecs de la consciència.”
L'autora, a més de desgranar els versos de Leveroni, introdueix cites poètiques d'autors com ara Dickinson, Maragall, Salvat-Papasseit, Carles Riba... Tot plegat serveix per enriquir el seu treball i convertir-lo en un espill poètic de dues grans poetes, Rosa Leveroni i Mireia Lleó, emmirallades en un mateix joc poètic.
Amb la mateixa intensitat
En el darrer apartat del llibre, dedicat a la Mort, la sensibilitat de les dues poetes sobresurt en una mateixa intensitat. El poema de Leveroni diu: “He parlat de la mort com d'una amiga / que partí vers una illa inconeguda / i saps que tornarà i ha de portar-te / un enfilall d'obscures meravelles.” I el poema de Mireia Lleó: “He vist de tan a prop la mort que no s'ajorna / rondant pel celobert, entrant per la finestra. / L'agost era suau, el fred era dins nostre. / Sovint he dit la mort. Accepto el seu pas mut.”
