La incomprensible obsessió per la poda dels arbres

Els responsables dels ajuntaments tenen l'obligació de plantar arbres, entre altres motius, per donar benestar i qualitat de vida als vianants, sobretot perquè durant els mesos de calor puguin gaudir de la frescor de la seva ombra. Però és un fet curiós que en aquest país, molt especialment en els pobles, els motius pels quals es planten arbres són dos: per “decorar”, i per podar-los brutalment a mesura que van creixent. Aquest fet els impedeix assolir les seves funcions biològiques imprescindibles ara més que mai.

Aquests dies de calor, passejant per qualsevol carrer, és trist veure fileres d'arbres raquítics de més de deu o quinze anys amb aspecte de pals d'escombra, que, per falta de coneixement dels responsables de manteniment, no tenen cap més altra funció que causar despeses innecessàries de poda absurda tan bon punt acaba l'estiu… I així any rere any. Per tant, els vianants tenim difícil trobar alguna plaça amb una bona fresca i prendre un refresc o fer una caminada sota uns grans til·lers. Un exemple de tants podria ser la Bisbal. Acaben de pavimentar de nou el nucli antic. Aquí ja no tindran feina a podar perquè no n'han plantat cap! Només 3 xiprers i dos castanyers al començament de la carretera de Calonge, a la plaça de Can Font. Esperem que els deixin créixer en pau i que arribin a fer una bona ombra.