cultura
Jordi Paulí
Guanyador del premi La Sardana de l'Any
“Sovint penso que la cobla agrada arreu menys aquí”
Acaba de guanyar el premi de la crítica del certamen La Sardana de l'Any amb una peça dedicada als invidents. El domini amb el saxòfon i la tenora ha fet que es prodigués com a músic de cobla però també al costat de formacions de jazz.
Felicitats pel premi. Satisfet?
Em va fer molta il·lusió. Hi ha molts compositors i moltes obres participants. Em va entusiasmar dedicar-lo a Jordi Fort, un bon amic sardanista que ha estat un dels impulsors del disc de l'ONCE.
Un èxit sardanístic dedicat als invidents que aprenen a ballar.
La meva peça Sardanes a l'ONCE encapçala el disc. Hi vaig participar també com a intèrpret de tenora amb altres companys de professió. Va ser una iniciativa molt maca.
Un compositor jove que es fa un lloc al món de la sardana. Això no és contradictori?
Als anys vuitanta molts músics de la meva generació vam començar a tocar en cobles infantils i escoles de cobla, i d'allà han sortit bona part dels músics que avui formen el panorama musical de la cobla. Ara costa força que els nois i noies s'animin a estudiar aquests instruments, per molt que insistim els professors. Jo vaig començar a l'escola de cobla Marinada de Badalona i d'allà vaig anar fent camí en diverses cobles del país.
La cobla s'ha professionalitzat. Com veu el panorama actual?
Hi ha molts bons músics que són els que n'asseguren la supervivència. Als anys vuitanta no hi havia relleu musical i les escoles de cobla es van convertir en els planters de músics. Ara el problema el tenim amb la gent que balla la sardana. Hi ha poc jovent i normalment s'apleguen als concursos de colles. Costa trobar joves a les ballades i als aplecs.
A la sardana li cal més promoció?
Cal més suport per part de l'administració perquè és un patrimoni cultural del nostre país. Quan treballo amb músics estrangers, queden fascinats amb la sonoritat de la cobla. Sovint penso que agrada a tot arreu menys aquí. Hi ha molta gent que treballa per la sardana de manera desinteressada però ens costa arribar al gran públic. Es veu com una cosa desfasada o amb connotacions polítiques.
També s'ha format en música moderna i jazz. Té el cor dividit?
No, hi ha cabuda per a tot. Vaig estudiar clàssic i més tard vaig descobrir el jazz i la música moderna. El que aprenc com a saxofonista també ho aplico a la tenora i a la inversa. Tot es retroalimenta i això m'ha ajudat a improvisar amb la tenora i a ser més polivalent.
Com a director d'una escola conservatori, creu que en surten bons músics?
Fa pocs dies s'han dut a terme les proves d'accés al grau professional i el nivell ha estat molt bo. Els estudiants de música cada vegada surten més ben preparats, però ha minvat el nombre d'estudiants que estudien instruments de cobla. Tots els que ens dediquem a la pedagogia musical estem molt preocupats per les retallades, ja que poden afectar i moltíssim la qualitat de l'ensenyament. Les retallades a les escoles de música i a la cultura poden fer molt mal al nostre país.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.