La nit màgica de la platja del Port Bo

El llibre de Tots Sants

Per la diada de Tots Sants de l'any 1966, amb motiu de la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, es va produir un sopar històric el qual, com havia de ser, va acabar amb una cantada al ritme del 2x4 al més pur estil del cant de taverna. Als cantaires, Ernest Morató, Carles Mir i, com en tantes ocasions, Frederic Sirés els va acompanyar al piano. Ningú podia pensar en aquells moments, que s'estaven posant els fonaments del que a partir de l'any següent convertiria la cantada en un referent musical, i per la seva tradició i prestigi la zona del Port Bo esdevindria la catedral de les havaneres.

Així va ser com la primera edició (1967) es va celebrar el 2 de setembre. Però l'any següent es va traslladar al mes d'agost perquè ja començava a formar part d'una atractiva oferta per al turisme. Amb tot, la massificació ja natural d'estiuejants concentrada en el mes d'agost va fer creure als organitzadors que passant-la al juliol no hi hauria tanta aglomeració i quedaria més reservada als amants de les havaneres. Per tant, van considerar un nou canvi de calendari i, des del 1970 fins a l'actualitat, les havaneres de Calella de Palafrugell se celebren el primer dissabte de juliol. Amb tot, val a dir que no s'ha pas pogut evitar que sigui la cantada més multitudinària.

El nou escenari

A partir d'aquí, les cantades es van anar multiplicant arreu, i no eren fruit només del suport al renaixement de la cultura de les havaneres, sinó que de mica en mica al seu entorn s'hi va anar afegint una comercialització que genera més de tres mil cantades al llarg de l'any. La semiprofessionalització de grups cantaires, així com els enregistraments discogràfics, les campanyes de restaurants o els locals muntats a partir d'una escenografia que voldria retratar les cantades informals dels vells pescadors, són d'altres elements que conformen un recuperat costum i consum musical en què es barregen balades i valsets mariners.

I és que en la recuperació de la cultura de les havaneres a partir del seu pas de la taverna a l'escenari natural del Port Bo, a Calella de Palafrugell (1967), hi ha un abans i un després. Per bé, i a vegades també per mal.

Per aquesta edició, el grup Port Bo continua de manera ininterrompuda, i l'acompanyaran La Taverna, Arjau, Trio Arrels de Menorca i la cantant Lucrecia, que serà guardonada juntament amb TV3 i en Josep Vergoñós Pitu Xivarri.

«Pitu Xivarri» i Ortega Monasterio

Josep Vergoñós, descendent de calellencs de Palafrugell, és un palamosí professional de la restauració que ha estat l'impulsor de l'havanera i el cant de taverna a Palamós. Pel seu restaurant, El Xivarri, hi han passat des d'artistes i polítics fins a compositors i cantaires. Precisament, ja tornant al camp de la cançó marinera, cal assenyalar que l'any 1968, en l'establiment de Vergoñós, el mestre Josep Lluís Ortega Monasterio (Mutriku, Biscaia, 1918-Barcelona, 2004) va escriure la popular i famosa cançó El meu avi. Considerat el pare de l' havanera, aquell exmilitar d'ofici, assegut al piano d'El Xivarri va compondre l'havanera més coneguda i popular d'aquest gènere, inspirant-se en les vivències del seu avi matern, que havia fet la guerra de Cuba, i en una història de l'avi de Pitu Vergoñós, el propietari del restaurant, que diumenge serà premiat A ritme de 2x4.