“La capacitat per tornar a estimar és al nostre ADN”

D.F.: Sí, està clar. Per un costat, ja havia escrit deu novel·les, i volia un projecte col·lectiu, estava fart de la vida solitària que portava. Però quan em vaig trobar a les quatre de matinada, a les fosques, pelat de fred, amb cinquanta persones, obligat a prendre decisions tota l'estona, em vaig dir que havia de tornar a ser escriptor [riu].

D.F.: Hem trigat molt a decidir-nos. Vam fer un curtmetratge fa sis anys i volíem provar amb un llargmetratge, però esperàvem a tenir un bon tema. Quan Stéphane va llegir La delicadesa va dir que ja ho teníem. I jo hi vaig estar d'acord, perquè representa tot el que ens agrada: és una pel·lícula sobre la feminitat, protagonitzada per una dona, que parla de coses profundes i alhora permet, amb el personatge suec [Markus], entrar de ple en l'humor més boig. Quan veig Audrey Tautou a les imatges, em sembla que estic vivint un somni.

S.F.: Audrey Tautou fa una pel·lícula cada any i rep tots els guions del món. La vam convèncer primer perquè va llegir el nostre guió i li va agradar, però amb això no n'hi ha prou. Tenia preguntes. Em coneixia a mi, i a David pel seu treball, i li vam demostrar que estàvem molt preparats, que tot estava molt pensat: els llums, els moviments de càmera... I sobretot, és una actriu molt agosarada en les seves eleccions, volia divertir-se tornar posar-se en perill fent una opera prima. I també és el primer cop que havia d'interpretar totes les emocions en un paper: la jove despreocupada, l'executiva amb responsabilitat...

D.F.: Sí, sens dubte. L'home té una gran capacitat de regeneració, i el que és sorprenent és que no és res controlat, és el cos que decideix. Pensem que ens morirem, que mai tornarem a estimar, però la capacitat de tornar a estimar és al nostre ADN i reneix. Quan mirem la televisió, veiem notícies aterridores, però fem zàping. I és increïble, però amb els sentiments fem el mateix. Tanmateix, hi ha persones que se senten atretes per coses negatives.

D.F.: Sí, vivim un moment d'un cinisme increïble, i és com si anéssim a contracorrent. Hi ha algunes crítiques que ens acusaven de ser una mica tous, però el fet que hi hagi èxits com The artist, Intocable... demostra alguna cosa. Els bons sentiments són subversius actualment.

S.F.: Sí, és quelcom que no es controla, no s'entén, perquè crec que té un component del cos que va més enllà de l'esperit. En un segon moment el podem analitzar, podem dir per què ens atrau tal persona: perquè algú de cop ens escolta, ens porta a un univers completament distint... Podem entendre a toro passat per què ens atrau algú, però no en un primer moment, sempre hi ha una primera part irracional.