Escoltar el carrer
El conseller de Salut, Boi Ruiz, inaugura la Universitat de Prada i admet que una creixent majoria de catalans vol anar més enllà del pacte fiscal
Una delegació escocesa recomana que els partits adoptin el que demana la ciutadania
La societat catalana es mou, i amb ella ho han de fer els polítics, i no a l'inrevés. És el missatge que, en el que molts van interpretar com un pas més del govern vers l'independentisme, va llançar ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz, en la inauguració de la XLIV Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, on admetia que, des que va presidir el mateix acte l'any passat, han canviat moltes coses. “Fa un any ningú preveia que tinguéssim tant suport al Parlament per defensar el pacte fiscal, però tampoc que hi hauria una àmplia opinió a la societat en el sentit que cal anar per altres camins”, exposava.
Per avançar-hi, això sí, feia una crida a la necessària unitat política, per tal que tothom anteposi la catalanitat a tots els altres objectius. Així, parafrasejant Kennedy (pregunteu-vos què podeu fer pel vostre país, i no el que el vostre país pot fer per vosaltres) va instar els partits a “respondre al que la majoria social els demani, i no al que volen ells”. I això, és cert, es pot entendre com una defensa del pacte fiscal (76,5% de suport segons el CEO), però també del creixent clam per l'estat propi (51% pel sí en un referèndum), com de fet ho va interpretar el públic, i més després que Ruiz qualifiqués de “gran lliçó” el raonat al·legat independentista, culminat amb una llarga ovació, que havia fet abans l'escriptora Patrícia Gabancho, que va donar per superat el “cicle del catalanisme” polític i va reclamar que la Diada sigui “l'inici del sobiranisme”. “El projecte espanyol és antagònic del català, i d'aquí el desencaix”, resumia.
En tot cas, les paraules del conseller també es podien entendre com una al·lusió directa al PSC i, sobretot, a UDC. Per fugir de suspicàcies, però, Ruiz, que no milita en cap, va defensar que l'11-S “han de conviure perfectament” els dos objectius plantejats –l'estat propi segons la convocatòria oficial i el pacte fiscal segons la crida del govern–, ja que “al final un i altre comparteixen el mateix fi: que la catalanitat com a tal ha de ser reconeguda”. “Esperem tornar l'any vinent parlant d'objectius assolits”, tancava.
Suport dels escocesos
Potser no assolits del tot, però molt a prop, tenen els independentistes escocesos els seus objectius. Una delegació de quatre activistes pel sí al referèndum que s'hi farà la tardor del 2014 van explicar ahir per primer cop a Catalunya la seva experiència i, és clar, van ser inevitables els paral·lelismes. Molt clar, per exemple, va ser el diputat de l'SNP (l'impulsor del procés) Humza Yousaf, quan se li va preguntar pel pacte fiscal com a pas intermedi: “El que cal és escoltar el que diu la gent, això és el més important.” “I si diu que vol la independència, el pacte fiscal no la satisfarà”, va advertir.
La delegació escocesa va coincidir a assenyalar el d'autodeterminació com un dret universal, a què cap estat es pot oposar si s'exerceix a través d'un Parlament democràtic. “Si els catalans voleu, podeu; a Escòcia la gent ho va votar i tindrem un referèndum, només us cal tenir voluntat política, perquè la societat ja la té”, constatava Christopher White, vicepresident de l'Scottish Independence Convention, grup de pressió pel sí. Yousaf, això sí, negava que el govern britànic hi hagi accedit perquè té més tarannà democràtic que l'espanyol. “També hi hem de batallar cada dia, perquè posa totes les traves possibles, però vam ser escollits per majoria i ho ha d'acceptar”, explicava. Els escocesos no estan preocupats per la campanya pel no iniciada pels britànics, ja que la troben superficial, i reivindicaven el missatge positiu dels raonaments del sí. Yousaf, pakistanès d'origen, reflexionava a més que, més enllà de la identitat personal de cadascú, cal fer veure a tothom que cal construir un futur junts, i que aquí un estat escocès o català és el que millor ho garanteix.
Pel català a l'Estat francès
El diputat del Llenguadoc-Rosselló i vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals, Marcel Mateu, lamentava en la inauguració de l'UCE que l'Estat francès no hagués ratificat en l'anterior legislatura el tractat europeu per les llengües. “A França un ministre no pot parlar legalment en català perquè li prohibeix la Constitució”, va denunciar, després que fa uns dies el de l'Interior, Manuel Valls, d'origen català, dubtés de contestar en públic en català (al final ho va fer) a Perpinyà. “Al programa d'Hollande hi ha la ratificació de la Carta de Llengües minoritàries, i farem el màxim perquè ho faci”, va reblar. El regidor de Prada Iu Delcor va defensar que “la cultura i la identitat poden ser la millor defensa contra la crisi”, i va agrair el suport de la Generalitat.