Administracions
Albert Piñeira
alcalde de Puigcerdà
“El peatge del túnel del Cadí ens penalitza”
L'alcalde recorda que el turisme és molt important per a Puigcerdà i que allargar la concessió del túnel lesiona els negocis
Diu que serà un exemple de relacions transfrontereres
POLÍTIC PROFESSIONAL
Albert Piñeira és un apassionat de la política, un polític convençut i, per això, ha fet d'aquesta passió la seva professió
L'hospital transfronterer de la Cerdanya, que serà pioner a Europa, doblarà la capacitat de l'hospital actual
Els d'Endavant Cerdanya no han paït bé el pas a la oposició, estan desubicats i tenen un problema de falta de lideratge
Albert Piñeira repassa en aquesta entrevista el primer any de mandat i el que ha suposat per a CiU retornar a l'alcaldia de Puigcerdà després de molts anys.
Un any i escaig a l'alcaldia. Quina valoració en fa?
A Puigcerdà feia vint anys que hi havia el mateix color polític. Crec que l'Ajuntament necessitava un canvi i així ho van valorar també els ciutadans. Durant aquest temps hem pogut consolidar un equip de govern compacte, unit i obert al diàleg. La nostra tasca combina la feina del dia a dia amb el treball per tirar endavant nous projectes. Per fer-ho necessitem la col·laboració de tothom, del sector privat i de la societat civil en general. I la gent està disposada a ajudar. La recuperació de l'estàtua del brigadier Cabrinetty, inaugurada aquest agost i finançada amb la subscripció popular i l'aportació de l'Ajuntament, n'és un exemple.
Quin Ajuntament es van trobar?
La situació financera era complicada. S'havia gastat més del compte perquè hi havia poc control de la despesa. Si gastes massa i ho fas endeutant-te per sobre de les teves possibilitats i allargant la llista de pagaments pendents a proveïdors, només fas que anar agreujant la situació financera de l'Ajuntament i incrementant els problemes de tresoreria.
Com afronten aquest període de vaques magres?
És evident que una bona gestió econòmica ha de ser un dels eixos centrals d'aquesta legislatura. Això passa a gairebé totes
les administracions públiques, però també a les empreses, als comerços, a les famílies. De mica en mica es va reduint l'endeutament i s'ha fet alguna amortització anticipada de crèdit, les inversions que s'han realitzat s'han portat a terme sense endeutar-nos més i això és important si recordem que l'Ajuntament ja ha exhaurit la seva capacitat d'endeutament; hem pogut posar-nos bastant al dia pel que fa al pagament a proveïdors i la situació de tresoreria ha millorat.
les administracions públiques, però també a les empreses, als comerços, a les famílies. De mica en mica es va reduint l'endeutament i s'ha fet alguna amortització anticipada de crèdit, les inversions que s'han realitzat s'han portat a terme sense endeutar-nos més i això és important si recordem que l'Ajuntament ja ha exhaurit la seva capacitat d'endeutament; hem pogut posar-nos bastant al dia pel que fa al pagament a proveïdors i la situació de tresoreria ha millorat.
I com afronten les retallades?
Encara que la paraula retallada s'ha popularitzat molt a tot arreu, moltes vegades es tracta d'ajustos que era important que es fessin igualment, encara que la situació econòmica no ho requerís. Si l'Ajuntament té locals buits que no utilitza, no té sentit seguir pagant una renda de lloguer cada mes. Si la llar d'infants està repartida en dos edificis i els infants es poden encabir perfectament en un de sol, es fa difícil justificar el manteniment de dos edificis. Si la factura de mòbils està disparada, se n'ha de controlar i limitar el consum. Si s'han destinat 240.000 euros al projecte d'una ràdio que mai ha funcionat com una autèntica emissora local sinó que només emetia música, no té sentit continuar abocant-hi diners, perquè es pot convertir en un pou sense fons. Amb això el que vull dir és que hi ha hagut una tasca important de racionalització de la despesa, millora de l'eficiència, reducció de despeses innecessàries, renegociació de tots els contractes per estalviar, etc. Crec que aquesta feina ens ha permès no haver de fer ajustos traumàtics.Són temps d'austeritat i, per tant, s'ha de controlar cada euro que gastem. Però al costat de l'austeritat s'ha de mantenir la inversió, i ho hem fet.
En què han invertit?
En el pla de millora de la qualitat urbana, que ens ha permès remodelar diversos carrers al centre de Puigcerdà i als barris; en l'arranjament del pati del Museu Cerdà; en la zona verda de l'entrada de Puigcerdà; en la construcció de la variant d'Age; en el nou taller ocupacional per a persones amb discapacitat que s'acabarà a finals d'anys; en la signatura dels convenis per acabar la segona pista poliesportiva i remodelar el palau de gel; en la inversió que s'ha fet al pàrquing municipal per poder ampliar-ne l'horari, etc.
La posada en marxa del nou hospital és el repte principal d'aquest mandat?
Sens dubte és un dels projectes més importants que tenim en marxa i que esperem que pugui començar a funcionar a mitjans de l'any que ve. L'hospital transfronterer, que serà pioner a Europa, doblarà la capacitat de l'hospital actual, tindrà un equipament sanitari de primer nivell i donarà cobertura gairebé al doble de població, amb l'atenció als pacients francesos. El que hem de fer és aprofitar els recursos sanitaris ja existents, sobretot l'experiència de la Fundació Hospital de Puigcerdà, que fa temps que presta aquest servei a la comarca, i el seu personal. A la comarca tenim bons professionals mèdics, que ara continuaran desenvolupant la seva feina en un equipament millor. I com ens vam comprometre, l'ambulatori es mantindrà al centre de la vila.
S'han arreglat ja aspectes legals com ara l'empadronament dels cerdans nordcatalans o els informes de defunció també dels nordcatalans?
Aquesta és una qüestió estrictament interna de França. Nosaltres no podem interferir en el seu dret civil. Però seria important que aquestes qüestions es resolguessin bé i crec que els ciutadans de l'Alta Cerdanya ho agrairien.
La llei pròpia de Cerdanya toca ara?
La llei pròpia de Cerdanya no és un caprici, és una necessitat. Per superar definitivament moltes traves administratives, necessitem aquesta eina. La legislatura passada ho vam intentar, però el tripartit ens ho va tombar. Ara hi tornarem. Evidentment, la llei de Cerdanya només afectaria la Baixa Cerdanya i serviria per superar la divisió provincial, però no per superar la divisió entre dos estats. Tot i que molt menys, les fronteres encara pesen una mica. I sí que toca ara. Això és com el pacte fiscal: el govern central diu que ara no és el moment, però és que això que no és el moment fa anys que ho sentim. Doncs bé, amb la llei de Cerdanya passa exactament el mateix: és una necessitat i no s'hi val l'excusa del moment. I tinc clar que com a alcalde de Puigcerdà hem d'exercir el lideratge de la capital comarcal per tirar endavant aquest projecte. Puigcerdà no ha de ser una vila que només es mira el melic, sinó que ha d'exercir com a cap i casal de tota la comarca.
En matèria d'educació, què destacaria?
La novetat principal d'aquest primer any és la posada en marxa de l'escola oficial d'idiomes [EOI], que començarà a funcionar aquesta tardor. L'EOI havia estat llargament reclamada, perquè per la nostra situació geogràfica anar a aprendre idiomes a la Seu d'Urgell, Berga o Ripoll no és una bona solució. I hem de continuar treballant per fer realitat durant aquest mandat la nova escola Llums del Nord.
Valori la dissolució d'ERC dins d'Endavant Cerdanya. Han sabut pair el passi a l'oposició?
En general, la gent no entén que els candidats vagin canviant de partit, perquè vol dir que allò que ahir era vàlid i defensaven, avui ja no ho és. I això resta credibilitat. Crec que Endavant Cerdanya no ha paït bé el seu pas a la oposició, estan desubicats i tenen un problema evident de falta de lideratge. Això es nota en molts àmbits.
Posi algun exemple.
En posaré dos. Els regidors del seu grup municipal s'han dividit i no hi ha cohesió interna. També es nota en el fet que moltes vegades es fa una oposició que podríem denominar de la cultura del no. Sempre que podem, intentem arribar a acords. Però sovint Endavant Cerdanya només es capfica a criticar al govern, sense fer cap proposta, i a dir que no a allò que proposem.
Parli de les hipotètiques olimpíades del 2022: són un repte o un problema?
La candidatura olímpica és un repte i una oportunitat. I és més important per al Pirineu que per a Barcelona, que com a marca ja està molt consolidada. Hem de veure en aquesta candidatura una possibilitat d'inversions a la comarca i alhora posicionar-nos com a destí turístic internacional. Ser una candidatura olímpica finalista suposa per al nostre territori una publicitat que seria inassumible si l'haguéssim de pagar a través d'alguna campanya promocional.
Parlant del turisme, aquest és el futur de Puigcerdà i la Cerdanya?
Tot el que fa referència al turisme (comerç, hostaleria i serveis) és la nostra principal activitat econòmica. Ja hem endegat algunes iniciatives: crear noves rutes turístiques i visites guiades a Puigcerdà, renovar tota la publicitat i fulletons –s'ha editat el nou plànol de Puigcerdà, dues publicacions interessants sobre patrimoni cultural i senderisme, una altra sobre el campanar...–, s'ha fet visitable el campanar –en un any hi han passat més de 10.000 persones– i ara farem una actuació just al tros del fossat del campanar per millorar -ne la integració amb la plaça; també s'estrenarà aviat la nova il·luminació del campanar. I hem intentat ampliar l'oferta d'activitats esportives, culturals i lúdiques per a totes les edats: per exemple, el parc infantil i juvenil de Nadal, noves fires i mercats, noves competicions esportives com la Gran Volta a la Cerdanya i aquest estiu hem tingut més activitats que mai. Ara el repte és avançar en la promoció turística cara enfora, saber comercialitzar bé Puigcerdà i la Cerdanya i aprofundir la col·laboració amb el sector privat.
Parlem de comunicacions i del túnel del Cadí.
Pel que fa a comunicacions, destacaria que estem avançant per tenir estació d'autobusos a Puigcerdà. Ara ja hem ofert els terrenys a la Generalitat i, a finals d'any, entraran en funcionament els nous vagons de la línia de tren, que han de fer més còmodes els viatges per als usuaris. Tot i que el projecte s'ha retardat més del previst, la millora de la línia de tren i dels vagons és una demanda històrica. I pel que fa al túnel, mantenim la gratuïtat al cent per als residents i vam poder solucionar bé que la gratuïtat també inclogués professionals i empreses de la comarca. Però com a Ajuntament ens oposem a allargar la concessió del túnel encara més anys.
Per què?
Aquest peatge ens penalitza molt com a destí turístic, perquè el túnel és la via natural d'entrada a Puigcerdà i a la Cerdanya. Tot i que entenc la situació financera de la Generalitat, crec que una privatització del túnel que impliqui un allargament de la concessió és un error.
Finalment, en quins projectes més immediats treballa el seu equip de govern?
N'hi ha diversos, però els més immediats són la construcció d'un aparcament municipal en un punt molt cèntric.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.