Jordi Évole: “N'acabarem fent un sobre l'independentisme”

L'any passat va ser l'any de Salvados: el millor quant a audiències i reconeixements.

Quins són els reptes ara?

És veritat que la temporada passada va ser com si guanyéssim la lliga i la Champions, però quan comences el nou curs és com si no haguessis fet res abans. I, a partir de demà, partim de zero: hem de tornar a guanyar-nos els espectadors i a fer-ho el millor que sapiguem. Aquest ofici és així: quan comences una nova temporada, tot el que has fet abans només serveix per recordar-ho, i explicar batalletes, i poca cosa més.

S'estrena amb Ciudadano Klínex. Quins altres temes pot avançar?

En l'estrena volem reflexionar sobre la democràcia. Molta gent hi troba mancances, la poca participació ciutadana per exemple: és incomprensible que en 30 anys només s'hagin fet dos referèndums. I en parlem amb polítics veterans. com ara Francisco Álvarez-Cascos i Julio Anguita. En el segon programa parlem amb gent que, quan ningú la veia, va diagnosticar la crisi, i en el tercer programa abordarem la despesa militar i el negoci de la guerra, perquè en la crisi actual sembla que els pressupostos encara respecten bastant la despesa en defensa i ens plantegem si això ha de continuar així. També tenim previst analitzar les relacions Alemanya-Estat espanyol.

Acabem de celebrar la Diada. Vista la força demostrada a la manifestació, es planteja tractar l'independentisme, en la línia que va iniciar amb l'entrevista amb Pujol?

De l'èxit de la manifestació no en teníem cap dubte. De fet el primer programa en parlem indirectament, perquè abordem la participació ciutadana i el fet que no ens ha d'espantar convocar un referèndum i consultar el ciutadà. Crec que va molt lligat al que l'altre dia s'estava reclamant als carrers de Barcelona. Més enllà del desig d'independència, que es consulti, el famós eslògan Pel dret a decidir, la possibilitat que el ciutadà hi pugui dir la seva. Sense parlar directament d'independència, sí que es recull l'esperit que volem poder donar la nostra opinió. I un programa sobre l'independentisme, estic segur que acabarà caient. Però necessitem tramar-ho: amb un inici, un nus i un desenllaç. Ens agrada que cada programa sigui com una història que expliquem i hem d'aconseguir, al voltant de l'independentisme, articular aquesta narrativa.

Descarta una segona entrevista amb Pujol?

Pujol ja ens va dir tot el que ens havia de dir. Aquell programa emès aquesta setmana tindria encara més vigència. Per molta gent a l'Estat va ser el descobriment d'una realitat: es van adonar que a Catalunya hi havia una sensació de desencís, d'emprenyament. Va tenir un impacte inicial, però malgrat tot no sé si va servir de gaire.

Era a Barcelona l'Onze?

No, vam fer un experiment d'aquells que fem i vam passar la tarda en una caserna de l'exèrcit espanyol. I va ser molt interessant viure des d'allà el que estava passant a Barcelona i comprovar in situ la ceguesa amb la qual es veuen els esdeveniments que passen aquí. Sempre dic que molts cops aquesta ceguesa és recíproca. No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure i en molts moments hi ha hagut unes ganes de no veure mútues.

Hagués anat a la manifestació?

Com a programa, l'haguéssim cobert, però la meva opinió personal no té cap valor. No deixo de ser un periodista que busca informació: si jo vaig o deixo d'anar a una manifestació no crec que sigui rellevant.

A la promoció apareix amb Ana Pastor, Toni Garrido i Juan Ramon Lucas. La situació del periodisme, de TVE, dóna per un ‘Salvados'?

Ho hem parlat, i diverses vegades, amb l'equip. Quan tractes un tema que afecta la professió, penses que a l'espectador potser no li acabi d'interessar. Crec que hem arribat a un punt, que hi ha un espectador que no és periodista i es comença a interessar per la salut dels mitjans públics; no només a TVE, també passa en canals autonòmics. Veiem constantment que un canvi de govern suposa automàticament un canvi de directius. I no ho acabo d'entendre; és una anomalia important del sistema. Els mitjans públics no són dels polítics. No ho entenc, no ho comparteixo i ho denuncio. Per això vam fer la promo, perquè no deixa de ser un reconeixement a uns professionals amb el suport del públic i, malgrat això, n'han prescindint.

Tem per la continuïtat del programa amb la fusió?

En absolut. Els canvis a les televisions privades els provoquen els índexs d'audiència; crec que, si el programa va bé, no hi ha d'haver cap canvi.

El periodisme, si no és incòmode, no és periodisme?

Crec que el periodisme ha de punxar, buscar aquesta realitat polièdrica, totes les fonts possibles i incloure-hi tots els punts de vista diferents, i que l'espectador pugui treure les seves pròpies conclusions. Si en aquest procés descobreixes una cosa que els altres volen amagar, doncs oli en un llum.