Mascarell

Quan el president Mas va començar a parlar de la necessària creació d'estructures d'estat i d'estat propi tot resistint-se a pronunciar la paraula independència, vaig pensar: això et sona, això ho has sentit abans en algun lloc. De seguida em va venir al cap el nom de Ferran Mascarell, el conseller de Cultura del seu govern i antic cap de brot del PSC: això ho has llegit en un article d'en Mascarell, vaig pensar. Però vés a buscar l'article. Qualsevol el troba, tan desordenat com sóc. L'he trobat, perquè Mascarell el va incloure en un llibre que recull articles seus titulat Catalanisme deucentista, i que se subtitula, atenció, A la recerca d'un Estat eficient. El va editar La Magrana el 2011. L'altre dia el vaig localitzar, remenant.

Hi ha diversos articles al llibre que parlen d'“estructures d'estat” pensant en Catalunya, però en el que Mascarell se'ns destapa és en el que es titula Els catalans i l'Estat. Va sortir a La Vanguardia el 9 de setembre del 2010, abans de les eleccions i sense imaginar l'autor que seria conseller del govern de CiU que en sortiria.

En l'escrit, posterior a la sentència de l'Estatut, Mascarell fa un breu repàs a la història del catalanisme per poder dir: “Crec que la sentència modificarà el catalanisme; per primera vegada en la seva història serà estatista. Els catalans voldrem posseir un estat propi...” I hi afegeix: “Voldrem compartir sobirania amb Espanya i Europa.” I atenció altre cop: “Deixarem de costat les receptes genèriques i grandiloqüents (independència, federalisme, sobiranisme o autonomisme)”. I encara més: “Assumirem que necessitem més societat i molt més Estat –exclusiu o compartit–, però propi.” No segueixo per falta d'espai, però ja veuen per on enfila. Només aquesta declaració: “Qui això escriu no és independentista.” Què és, Mascarell? Llegeixin-lo i se'ls il·luminaran moltes coses que passen.

Jo no vull restar mèrits al president, és clar. Com a bon governant i bon estadista, Artur Mas accepta l'aportació d'idees. Em puc imaginar productives converses entre ell i el seu conseller Mascarell, aquest intel·lectual abans generador d'idees en l'ara desorientat PSC i actualment, callant, callant, un dels actius ideològics del govern i del nostre temps històric.