Elogi de la generositat

Busco al diccionari de Pompeu Fabra el significat de generositat i em trobo la definició que diu: «Acte propi d'una persona generosa.» I buscant generós, em diu que és la «persona de nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força; llarg en el recompensar, en el donar.»

Doncs bé, en els darrers vuit anys he tingut la sort –l'honor– de conèixer una persona generosa. Un home que tenia nobles sentiments, que a més a més d'expressar-los també els explicitava en forma d'accions adreçades als més pobres, tot treballant amb i per a ells. Vivia com un més d'ells, compartia casa seva i el seu menjar. Compartia els seus sentiments i les seves alegries i penes. He conegut un home que, més que estar inclinat al perdó, ell perdonava tothom, fins i tot abans que hi hagués un motiu per fer-ho, perquè entenia que a aquells que han actuat de manera errònia o han perjudicat algú no ho fan per la seva naturalesa humana, sinó perquè la societat els ha menat a fer-ho (tot recordant a Rousseau, quan parlava que l'home neix bo per naturalesa i és la societat la que el corromp). He conegut i compartir hores de conversa amb una persona, un home, que lluny d'abusar de la força, la va utilitzar per ajudar els més febles i els més desafavorits (quina similitud amb Gandhi!). Per a ell, la força era l'energia alliberadora de la pobresa i, per tant, calia aprofitar-la, fins i tot la dels que posaven traves a la seva feina de superació de la pobresa. I encara més, he conegut –he tingut la sort de conèixer– una persona que donava tot el que tenia, de manera real, pràctica..., però també de manera estratègica. No era un donar perquè sí, per netejar la seva consciència, sinó un donar «en consciència» per canviar una situació de marginació i injustícia d'una societat històrica, centrada a considerar l'estatus de naixement com un estatus social. Més que ser llarg en el recompensar, era una persona que entenia que calia actuar per recompensar, en el sentit de restablir un equilibri trencat per les injustícies socials, com he dit, històriques i culturals.

He tingut la sort de conèixer la generositat en persona. He tingut la sort de conèixer personalment Vicente (Vicenç) Ferrer. Fill adoptiu de Calella, cada vegada que el visitava a la fundació a l'Índia em presentava tothom dient «és el meu alcalde». El trobaré a faltar. Molt. Descansi en pau en el seu cel, ple de déus (Déu) generosos.