“Sí, sóc la veu d'El Corte Inglés des de fa 44 anys ”

L'any 1966, amb 18 anys, vaig començar a treballar a Ràdio Barcelona i dos anys més tard en Mario Beut, una de les estrelles de l'emissora i amic del que era director d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, Alfonso Meyniel, em va proposar si volia col·laborar amb els nous grans magatzems. Necessitaven una veu de dona...

Sí. Ràdio Barcelona és al carrer Casp i només havia de creuar la Ronda Sant Pere. Provar-ho no em costava res. Vaig convertir-me en la primera veu femenina de la casa.

I per megafonia només havia sortit un locutor, en Jordi Barberà, que tenia una veu molt maca però, és clar, van veure que per anunciar certes coses, com ara la llenceria i la roba de dona, era millor una veu femenina.

Al principi vaig pensar que no estava malament completar el sou amb aquesta feina però han anat passant els anys... A Ràdio Barcelona vaig passar de locutora de continuïtat a periodista, quan, amb Manuel García-Terán de director, es van començar a fer informatius. Després vaig fer la carrera de ciències de la comunicació; el doctorat, sobre audiències... i ara sóc professora a la UAB. En fi, que el que va començar com anar “a gravar unes falques i ja veurem” ha acabat sent una relació de tota una vida.

Sí, l'any 1979 per Vivac, un programa d'ecologisme i protecció dels animals. Va ser el primer programa sobre aquesta temàtica a l'Estat.

Una mica sí. Per això, el 1974, l'aleshores director de Ràdio Barcelona, Carles Sentís, ens va encarregar a en Joaquim Maria Puyal i a mi que presentessin el 50è aniversari de Ràdio Barcelona al Palau Nacional. Crec que aquell mateix any a El Corte Inglés ja vam començar a doblar al català les falques i poc després, pels volts del 1976, vam començar a parlar en català a la ràdio.

Abans m'enviaven els textos des de Madrid i jo gravava en Rebox... aquelles cintes! Quan El Corte Inglés va obrir el centre de Diagonal, a mi no m'anava bé anar d'un centre a l'altre, i compaginar-ho amb la feina, i per això van agafar per a aquella segona botiga la Maria Rosa Badia, companya de la ràdio. Més tard, quan es va obrir el de Sabadell, van agafar una amiga de Ràdio Espanya. Però, amb la digitalització, tot va canviar. Ara llegeixo els textos des d'una pantalla, premo un botó i envio les falques a tots els centres a l'instant. La meva veu és l'única a tots els centres catalans.

Sí. El 1994 vaig deixar Ràdio Barcelona i, des d'aleshores, em dedico exclusivament a donar classes de llenguatge radiofònic i redacció i locució en els mitjans audiovisuals a la Facultat de Ciències de la Comunicació, a la UAB.

Jo no els ho he dit. Però, de tant en tant, algun ve i m'ho pregunta.

Doncs suposo que sí. Només a El Corte Inglés de plaça Catalunya hi entren 50.000 persones al dia!