Mares amb entrenadora personal
Una trentena de mares que s'encarreguen soles dels fills formen part del projecte Komkal de Reus, que les ajuda a superar moments de conflicte a través de tècniques com el «coaching»
Ser un de sol a l'hora de criar i educar els fills no és el mateix que ser dos, ja sigui perquè la feina no pot distribuir-se, perquè la compatibilitat entre el treball i la vida familiar es fa més difícil, perquè no es poden compartir dubtes o perquè un sol salari ha d'allargar tant com dos. Trobar-se en aquesta situació té un cert risc d'acabar sent tributari de les ajudes bàsiques dels serveis socials, un fet que la Neus Domènech, que és educadora social dels serveis socials de Reus, va copsar quan treballava en l'atenció primària. Assegura que «el nombre de famílies monoparentals va en augment i entren fàcilment en situacions de vulnerabilitat i risc d'exclusió social».
Per aquest motiu, des dels serveis socials van impulsar un projecte adreçat a mares i pares que s'encarreguen de la criança dels fills tot sols i que «són capaços, valents, amb una actitud d'empenta, però a vegades hi ha situacions que els superen i no poden fer-ho en solitari», diu l'educadora social. De fet, l'empenta és requisit indispensable per formar part del programa Komkal, en funcionament des del 2006, de suport a famílies monoparentals i que tenen poca xarxa familiar. Domènech assegura que, «si hi ha ajudes, se'n poden sortir». La regidora de Serveis Socials, Rosa Garrido, hi afegeix que no inventen res de nou, sinó que ara presten des de l'administració allò que abans eren funcions dels veïns.
L'ajuda és força diversa, però sobretot personal, Més concretament, la Neus utilitza dues tècniques: el coaching i el programa de neurolingüística (PNL). Amb la primera, es pretén que, amb exercicis de curta durada, les mares sàpiguen que tenen els recursos necessaris però que no en són conscients. La segona tracta de desbloquejar-les quan es troben situacions que les superen; han de saber què necessiten, definir l'objectiu i saber que són capaces; transformar els pensaments negatius i fer un canvi.
Es tracta d'una intervenció individual i que no està programada, sinó que en qualsevol moment les mares poden trucar a la Neus i concertar-hi una cita. No obstant això, la intenció de l'educadora social és també fer intervenció en grup perquè s'adonin «de la força que poden tenir juntes». Es tracta que, de manera informal i autònoma, sense la direcció de l'educadora social, es relacionin entre elles, estableixin vincles i puguin recórrer a l'ajut de l'altra quan el necessitin.
Des que van començar les trobades entre la Neus i les famílies, s'han anat incrementant exponencialment: «Han passat de dues famílies a quinze». La durada en què s'hi mantingui cada mare depèn força de les seves necessitats i, de fet, es considera «un èxit» que les mares hi acudeixin cada vegada menys.
Com pagar el pis, poder trobar feina i on deixar els nens quan treballen són les tres grans preocupacions de les mares que formen part del programa; per això, Garrido diu que el projecte està fet a mida.
La inspiradora del projecte
Berta Jiménez és la mare que va inspirar- a Neus Domènech la posada en funcionament d'un projecte com el Komkal. Es coneixen des que l'educadora social estava a l'atenció primària dels serveis socials de Reus i va observar que la Berta era una persona «lluitadora», però que en determinats moments es veia superada per la situació i calia que, com la resta, «canviés el xip de les dinàmiques que agafen». Separada de ja fa anys, la Berta té una nena i un nen amb hiperactivitat. Aquest fet la desborda a vegades perquè conviure amb la hiperactivitat no sempre és fàcil i, a més, admet que sovint el problema és que es posa a «la mateixa altura que ell».
Fins ara no ha patit per la feina, ja que sempre ha estat treballant i ha anat combinant-se l'horari per estar amb els nens, malgrat que a vegades «havien de quedar-se sols a casa». Per evitar-ho, ara té l'ajuda d'una treballadora familiar i assegura que «ha estat fantàstic».
«No t'has de resignar»
La Jèssica Novell és mare separada que s'encarrega dels fills la major part del temps. Tot i les dificultats, assegura que no tot s'ha de veure de forma negativa i que les sessions amb la Neus li han servit fins i tot per «animar-me a estudiar». Per això, n'extreu com a lliçó que «no has de resignar-te, sinó superar-te». A més, a través del programa ha conegut a la Berta Jiménez, amb qui comparteix moltes inquietuds i amb qui ha acabat establint una relació d'amistat. Totes dues coincideixen a dir l'una de l'altra que «és forta, lluitadora i molt bona mare».
El repte de conciliar vida laboral i familiar
Jasmine Yugcha té quatre fills, el primer dels quals va néixer quan ella tenia 13 anys, i va haver-se'n de fer càrrec la seva mare; però ara és la mateixa Jasmine Yugcha la qui s'encarrega de la criança dels fills tota sola, sense cap altre suport familiar. El gran repte de Yugcha és conciliar la seva vida laboral i la familiar, perquè des que fa cinc anys va arribar a Reus treballa en horari de les deu del matí a les quatre de la tarda i de dos quarts de nou del vespre «fins que acabi la feina». Això li deixa un marge d'una mica més de quatre hores per estar amb els fills.
Des de fa tres anys, té un puntal important a la seva vida que l'ajuda en moments de dificultat, no pas de manera material, sinó fent-li suport d'altres maneres. Es tracta de Neus Domènech, una educadora social que a través dels serveis socials de Reus ha impulsat el projecte Komkal, que ajuda amb tècniques de coaching les mares i pares que eduquen sols els seus fills des de fa tres anys.
Jasmine Yugcha, que va conèixer Neus Domènech a través de l'escola dels seus fills, li truca quan es troba en un moment de col·lapse. La mare explica: «La responsable del projecte em dóna molta confiança, m'aconsella i m'anima.» En realitat, però, es tracta que Yugcha prengui consciència de quin és realment el problema i que analitzi la situació que l'ha dut al punt on és, de manera que ella mateixa vagi trobant les solucions.
Domènech argumenta que això és necessari per al benestar dels nens: «Si les mares estan bé, el nen està bé; si la mare té capacitat i seguretat als nens no els cal res més.»
