“Hi ha molt de veritat en la complicitat de la ficció”

Com a actor televisiu és evident que en Paco de Ventdelplà va pesar molt: van ser cinc anys d'existència i de convivència, i en televisió són molts. Encara ara hi ha gent pel carrer que em diu Paco. I jo els dic: “Ep! Que això és antic!” Em divertia molt fer-lo i li tinc molt d'afecte. Quan em van proposar fer Kubala, Moreno i Manchón, volia canviar absolutament de registre; per això vaig buscar un perfil que fos una antítesi d'en Paco, per crear el personatge. Teatralment parlant, és un tipus que he fet. Estic molt content com a actor de poder-ho fer a la tele.

Quan estàvem en l'embrió del projecte, tant en Marc [Cartes] com jo –perquè la Núria [Gago] es va incorporar més tard al càsting– vam parlar amb un detectiu de renom, Jorge Colomar. A més, alguns dels casos estan basats en les seves experiències. Ens explicava què era possible, què no ho era, què és ètic i què no, què pot fer un detectiu i què correspon a un policia. Va ser molt útil, tant per als actors com per als guionistes.

Precisament el Col·legi Oficial de Detectius de Catalunya ens va premiar per això, perquè per primer cop quedava reflectida de veritat quina era la tasca dels detectius: persones normals que es passen hores asseguts en una furgoneta o que fan mil trucades per intentar trobar una pista; una vida més quotidiana que la visió americana de cotxes que exploten i persecucions.

És un dels motius pels quals ens van triar com a parella protagonista, perquè en la vida personal hi ha bona sintonia. Ens entenem molt bé, ja en l'època de Ventdelplà. I aquesta frescor de KMM ve donada, en part, per aquesta relació personal. Els responsables de la sèrie [Diagonal TV] ho sabien i per això van apostar per nosaltres. Van tenir claríssim que volien fer aquest projecte amb nosaltres dos.

Totalment. A la Núria [Gago], la coneixíem d'hola i adéu. I en aquest cas ha passat com a la sèrie: entra un personatge que no coneixem i de mica en mica creix una relació de complicitat. Hi ha molta veritat en la ficció.

La sèrie es va preestrenar al Festival Zoom d'Igualada i la responsable de producció de TVE va visionar el pilot i en va sortir entusiasmada, tant per les trames com pels actors. Podria agradar perfectament. Un detectiu de Toledo, per entendre'ns, ha de ser molt semblant a un detectiu de Barcelona. No ha de canviar gaire la percepció de l'ofici.

Això no és en les nostres mans. El que sí que sé segur és que TV3 està molt contenta amb la sèrie, entre altres coses, perquè totes les respostes que els arriben són positives. Saben que ens han posat en un mal dia i sé que ells creuen que si ho substituïssin per una altra cosa hi sortirien perdent més. Però no crec que els resultats de l'audiència determinin una tercera temporada. Hi ha altres factors. Però bé, és més car començar una sèrie nova que una que ja saben que té acceptació. Encara que sigui pels decorats! Però estem a prop de saber si en farem una tercera i, si ho fem, començaríem a gravar a partir del gener. La sèrie, a més, ha interessat en molts països, des de Finlàndia fins a Mèxic i Bèlgica. I és una altra cosa a tenir en compte.